mil trossets mateixa li pose

vaig a trencar-me en mil trossets i repartir-me en la meva miseria, tristesa és el que m'acompanya i per sempre és quedará, jo repartit,trencat parlant amb soledat unic amic i amor, única flor del meu destí, botella de nou amb tu, diarrera matutina, maria i cocaina, crec que de començar a aprofitar la vida, a la merda tot, vindrás a contar-me coses de la felicitat, vosaltres quedeu-se amb la vostra ignorància jo amb la realitat, quan esteu a punt de morir i penseu ojala açó havera passat abans, així hem senc, cabrejat, com un soldat, abatut per el general,el que m'afecten són les xicotetes coses, que cada vegada son pitjor,no és un altre amor no conseguit, és una conducta sobre mi, tornaré a la barra cambrer, dona'm la botella de whiski que després men vaig al carrer i tinc fred, psicòlegs ja no son la solució, vas a dirme-ho a mi,pa psiquiatres ja tinc la meva medicació, recordeu la frase feta, no juzgues sino vols ser juzgat? recordeu la meva no juzgueu sino voleu ser enterrats,tal volta ho dessitjeu, anem a explicar cada xicotet detall resulta ser un tall, en la meva férida oberta, anireu seguint tiran-li sal, que m'ajude algún amic, no gracies, no tenen la calitat, la dama de la que m'enamorat, millor que sen vatja a pastar fang, l'amor és una merda, l'amistat una basura, les promeses son mentir, les realitats igual de tristes com la vida