gos rabios(història d'una paranoia mental)

mil trossets mateixa li pose

2011-12-01T06:52:00.000-08:00

vaig a trencar-me en mil trossets i repartir-me en la meva miseria, tristesa és el que m'acompanya i per sempre és quedará, jo repartit,trencat parlant amb soledat unic amic i amor, única flor del meu destí, botella de nou amb tu, diarrera matutina, maria i cocaina, crec que de començar a aprofitar la vida, a la merda tot, vindrás a contar-me coses de la felicitat, vosaltres quedeu-se amb la vostra ignorància jo amb la realitat, quan esteu a punt de morir i penseu ojala açó havera passat abans, així hem senc, cabrejat, com un soldat, abatut per el general,el que m'afecten són les xicotetes coses, que cada vegada son pitjor,no és un altre amor no conseguit, és una conducta sobre mi, tornaré a la barra cambrer, dona'm la botella de whiski que després men vaig al carrer i tinc fred, psicòlegs ja no son la solució, vas a dirme-ho a mi,pa psiquiatres ja tinc la meva medicació, recordeu la frase feta, no juzgues sino vols ser juzgat? recordeu la meva no juzgueu sino voleu ser enterrats,tal volta ho dessitjeu, anem a explicar cada xicotet detall resulta ser un tall, en la meva férida oberta, anireu seguint tiran-li sal, que m'ajude algún amic, no gracies, no tenen la calitat, la dama de la que m'enamorat, millor que sen vatja a pastar fang, l'amor és una merda, l'amistat una basura, les promeses son mentir, les realitats igual de tristes com la vida

autoestima baixa si, raonat? també

2011-12-01T06:21:00.000-08:00

ja hem cansen les poesies optimistes i que hem conten que tot és tan bonic, si hasta dins d'un grup d'amics està jerarquizat, i existèixen preferències per molt que hem digues k no, vos dic a cadascú l'ordre en que ho preferiu, jo en el pas del temps m'he convertit en l'últim eslavó, tal volta per això estic estudiant coses relacionades en la manipulació, és que s'heu convertit en robots i algo falla i no soc jo, autoestima baixa? si cada vegada que estic present soc un fantasma ausent i les meves paraules se les emporta el vent, aquestes queden ben claretes per a les poques persones que m'atenen, si tinguera una pistola amb una bala crec que mai ho havera dubtat, però ara mateixa vullc seguir per si acàs, algún dia puc volar,com vetgeu compregueu que a mi ací no hem queda res, s'acumula sols runa i abulició,igual tinc que canviar jo, nose, com sempre dieu que un sols ha de ser un mateix,no estareu experimentant en mi i fen-me desden, tal volta involutari, no se, no vos veig tan intel.ligents, i és el més fort del mon, és la fama, cosa extranya, siguem els màxims exponents del poble, jo crec que primer hauriem de saber guanyar el pa de cada dia

2011-11-30T08:07:00.000-08:00

una volta caus en els braços de la veritat, veus que tot és pitjor que com quan t'ho havien contat,sincerament, quasi tots ho sabreu, i obric la porta a qui vullga entrar, al meu funeral, tan sols soc lletra, jo ja no estic, tan sols aquesta lletra, eixe soc jo, ara podeu dir-me quina és la vostra concepció,, si les paraules venen de dins del vostre cor, sino podeu perdrevos en un contenedor, jo en eixos llocs ha sigut on he pogut trobar calor, i vosaltres no crec que ho trobeu diferent a la vostra puta vida miserable indesent, les multinacionals ja picotetgen els cadavers, ésta vegada les colonies no ús salven, i contra vosaltres van a tornar-se totes les armes, i tu no t'alarmes i encara m'exclames que son necesaries.

ja tot es basa en el negoci el oci entre les persones és fictici, soc víctima del genocidi, de la política del terror entre humans sense mirar al de dalt, si voleu tindre-ho clar, jo no parle de polítics ni de titireters, jo parle de vosaltres, que sou qui ho utiltzeu, el misteri no està molt més lluny de l'euro i la poca dignitat que vos queda capullos.

te la dedique nena

2011-11-29T15:23:00.000-08:00

si hem demanes el cel tan sols podré ensenyar-te els estels, però podem tocar-nos Júlia i despertar als habitants dels gratacels, si vols la lluna nena, no puc donar-te-la, però si està plena hem transfor-me en llop i poc a poc aniré menjan-te millor, si vols el sol mirat a l'espill,i si vols el mar, flotarem en l'ocea, jo hem confor-me en besets a la boqueta, alguna caricieta i clavar-te-la sancera.

si et dic la veritat, m'agrada tocar-te tan i et dic que el massatge a tot el cos per a quant, tu trankila jo respete, però soc humà, dis-me que almenys m'abraçaràs, no vaig a fer referència als teus atributs, encara que amb ells tots els meus pensaments siguen bruts.

eres un somni que no alcançaré mai, eres la reina de la meva soledat, eres l'aliment de la meva virtuositat,la meva respiració alienant de estar al teu costat i no poder-te besar, no poder-te acariciar, no poder-te estimar, jo tan sols et demane que no hem negues el dret a somiar.

conte contat i aquesta historia ja s'acabat, si és que havia començat o si tal volta feia temps que no t'ho havia mostrat i en el mon una vela s'apagat, el teu destí ple de il.lusions i cants a la vida, d'alegria i compartir felicitats, jo en el meu oscur camí entre versos d'hipocresia i desfent-me poc a poc la vida, sense saber com compartir la monotonia.

açò és de la admirable senyoreta JULIA DIMAS FERRI

2011-11-29T14:26:00.000-08:00

LA OTRA LUCHA DEL SIDA
La salud pública española debe de actuar y hacer programas de prevención para todos los ciudadanos. Actualmente existe un Plan Nacional sobre el SIDA del cual, el Ministerio de Sanidad y Política Social se encarga de la coordinación de programas, leyes de bases y reglamentos, relaciones exteriores e internacionales, farmacia e investigación. El Gobierno Central y las Comunidades Autónomas son responsables de su debida vigilancia epidemiológica, prevención, asistencia médica y social.

Esta claro que los programas de prevención e información son esenciales para erradicar el SIDA pero, ¿qué pasa con la gente infectada? ¿Qué sucede con la gente que ya no puede dar marcha atrás?

Estos días se están celebrando unas actividades en Valencia sobre el Día Mundial de la lucha contra el SIDA.

Estas actividades sirven para sensibilizar a todas las personas y crear un pensamiento de ayuda y lucha contra esta enfermedad.

La cuestión es que hoy en día hay avances en los tratamientos y atención sanitaria. Es decir, que la esperanza de vida en la personas con VIH está alargándose, y su calidad de vida está mejorando notablemente. Pero ahora el problema está en la percepción social del SIDA. Se asocian las personas con VIH a grupos socialmente excluidos, y esto hace que sean discriminados en muchos ámbitos.

Al mismo tiempo, las personas con SIDA interiorizan esas actitudes sociales por lo que pueden llegar a tener una mala concepción de sí mismos, culpabilidad, autodesprecio, sentimiento de inferioridad y en definitiva una autoestima bastante baja, favoreciendo así las situaciones de autoexclusión.

El hecho de tener el VIH les afecta en el ámbito social, son socialmente discriminados haciendo que ellos mismos se sientan inferiores e incapaces de sentirse realizados. Les afecta en muchos ámbitos de sus vidas: laboral, familiar, social, etc.

Para proporcionarles una mejor calidad de vida se deberá de hacer frente a este gran problema social y hacer un trabajo de sensibilización adecuado para conseguir que se les trate sin ningún tipo de discriminación.

Mediante la información a los ciudadanos podemos llegar a conseguir que la estigmatización y la discriminación hacia estas personas acabe. En definitiva, la educación es la herramienta fundamental para obtener una sociedad más justa e igualitaria.

Como futuros trabajadores sociales, luchamos para ofrecer los mismos derechos y oportunidades a todas las personas. Así pues, ¡luchemos también para conseguir que a las personas con VIH no se les vulneren sus derechos!

Por tanto, rompamos nuestros prejuicios y abramos nuestras mentes.

Estas actividades las organiza la asociación CALCSICOVA que trabaja para destinar sus ingresos a “la lucha contra toda forma de discriminación hacia las personas seropositivas, y la normalización social del VIH/sida”. Os animo a que asistáis a alguna actividad, pueden ser muy enriquecedoras.

CESIDA (Coordinadora Estatal de VIH-sida) está realizando una campaña de sensibilización mediante un documental llamado “Elige siempre cara”. Os dejo el trailer para introduciros de que va el documental y animaros a que lo veáis, ya que es muy interesante. Para más información sobre este documental entrad en la página de CESIDA. O también podéis entrar a esta otra página donde habla sobre el documental y hay videos que podréis ver, pinchando aquí.

Júlia Dimas.

societat superficial

2011-11-28T17:27:00.000-08:00

soles hem queda pensar que no pasa res que arriba el mal temps i hem pega el baixò, que tan sols és quëstió de medicació, no hi ha alcohol que no cure, ni tristeza que dure una eternitat així que tranquil encara que el cor és desgasta i no se si aguanta un altre bac, aniré posant les decepcions al sac, i les il.lusions al sud, vixquent ja sols per viure perqé quin remei, de vegades hem pregunte per que de vegades com i unes altres quant, de tan en tant vaig tantenjant, sabent que al final anirà empitjorant, i unes altres voltes preguntant, quin és el error? hi ha terres maleides que estan molt pitjor que jo,tal volta eixes persones no tenen estes preocupacions, però torneu-me a maleir-me dient que no és pa tant, persones pitjor que jo hi han i el mon és tan gran, que una xicoteta ànima tan sols vol expresar els sentiments i que li arribe a algú, no sempre puc ser, no sempre puc estar, i s'hem dona be pareixer, quan lo sperficial ha guanyat a la identitat en una societat, les persones que parlem de dins hem perdut credibilitat i les apariencies ja no enganyen és una conspiració de mercat, sino eres sexy wapo i famos, si no tens res, com jo que agraixc el que tinc encara que no ho sapien valorar, la lluita del cor serà constant si no t'unèixes a una moda i eres un zombi errant.

lluny d'aci

2011-11-28T17:05:00.000-08:00

La veritat ja no tinc ganes de seguir, un altra volta com sempre i penjat, crec que ja és hora de buscar un final per tornar a començar, amb noves cares, un altra identitat, ací ja està tot perdut i total no hi ha res que guanyar, gracies per eixe temps compartit, però espere el moment de dir-vos adeu, que en algún lloc brilla un estel, que m'acaricia sense estar allí, no se si serà l'autoestima, o una jerarquía definida, tal volta el concepte que atribuixc teniu de mi, serà millor anar poc a poc buscant un altre destí, lluny d'ací, el meu somni deu estar molt lluny d'ací, però tan prop que si algún dia digueres que si, jo espere estar molt lluny d'ací, però no puc negar que tinc por, a anarme'n sense saber on, per això vaig poc a poc, però espere estar ben lluny abans de que hem rebente el cor, si i si una nova vida, tal volta un amor, un nou paisatge per passetjar a la gossa,potser hem propose fer vida sana, si és respira aire pur i puc caminar per la montanya, i jo espere que el destí al final siga amable amb mi, no li demane impossibles, simplement que hem porte lluny d'ací,vull eviar-te perqué quan estem tan prop no aguante sense tocar-te ni mirar-te que a voltes també pot molestar-te, però no ets tu la causa principal, quan soc jo qui no dona més de si ací, un destí lluny d'aquesta rutina, que puga començar de cero carregar a l'esquena els errors i comprometrem amb la vida.

La teva tristesa(Pervers, dolent i a la cara)

2011-08-16T17:41:00.000-07:00

una estrella de color mor al costat de sol, jo no et puc fer feliç, però estes coses són així,puc evitar sentir-me mal, i ademés a un preu barat, quan costa la felicitat, quines paraules equivalen als teus llavis,no se si podré buscar-les per els diccionaris,vaig vagant en els poemaris, frases de lligar fàcil,però de resultat esteril,i una gota d'aigua en sal s'ha secat al teu portal,després vindra la borratxera, et preguntaré perque no et quedes i tu hem contestaras per la teva tristesa, bellesa et reclame quedat,no amb la teva tristesa, demà serà un dia nou,gris total, igual, et vore tal volta no, i potser preguntaras, la questio que tu ja saps,el contestaré que tot va igual,els teus ulls s'apartaran no hi ha res que hem fa més mal,que no acceptes els meus mals,i no se com curaré, la meva tristesa.

50 fumentires

2011-07-04T18:22:00.000-07:00

Alcohol i mentires, en tarimes que la vida, és una fira, sentadet en la cadira, tot el que diga serà deberes, sense gota de conyac, a la porta del teu nas, afrontat si ja l'has liat, mena escames de peix per a posar-li més dificultat,si sents un vals, vas bufat, si hem trac el mac, de la bolsa una emburguesa, ja t'has pirat, de la mentira ara ve la comoditat, torna'm el tros de pell que et vaig deixar, paga'm el seguro de meves cordes vocals, dixa de dir paraules que només entens que tu y comença per lligar frases amb sentit, i ara a lo que anava a donar-te la sabiduria en dos paraules i si tens ganes tres, alcohol i mentires, fumat un planta i no t'abrigues, que tens la pigota más apegat a mi les pigues, i en tres, fumentires y alchool, m'apetix dir.te 50 fumentires.

Mig òs ( sistema nerviós, sentiments i un gos)

2011-06-26T18:42:00.000-07:00

Aquesta és la història que aneu a sentir, ell era un gos,molt pollós, i ella una gateta, divertida i molt coqueta, el gos li va oferir un tros d'òs, però la minina va preferir, el ratolí d'aquell lleó, desde aquell dia el gos camina sol, aullant com llop la lluna, fugint d'aquest sistema, que no li dóna alternativa,la gateta molt contenta viu al cau amb el lleó, i és totes preferèixen algú que siga treballador, que és curre el seu amor,el gos buscaba òssos, per evadir-se del seu cor, o montar una gosseta, que li venia més a ma, així i tot va decidir fer camí, iencara que és creuara amb les trampes del destí no podia oblidar a la gateta, que va dir no al mig ós que li va oferir.

ha quedat guapa esta e...

Amb un gosset i un gatet (Sistema nerviós, sentiments i un gos)

2011-06-26T18:37:00.000-07:00

Ella passetja en dromedari y te un novio atlètic, que, ni fuma ni beu, la porta de viatge , l’acompanya, on ella vol, no són dos són sol un, y ella és el meu amor, ell sap tots els seus secrets, jo tan sols un poquet, l’acompanya de la ma a comprar-se algún vestidet i jo hem lie un porret, per oblidar un ratet, i se que li agraden, li fascinen els gatets, i a mi també i m’apasiona la idea que d’ací un temps, els dos junts cuidem un gatet y un gosset.
sona cursi però estic penjat i ja fa temps, no se que fer, repasar la fantasia inventant moments o asumir d’una vegada la realitat, que ningú s’enamorarà d’aquest penjat ,si no és ella no crec que trobe altra possibilitat, i és imposible que és cuine en mi, en la meva ment uns altres sentiments, ja hem sobra panxa i falta pel, i la salut no és que diga’m que baja be, l’alcohol es quasi una necesitat, un sustitut d’allò que hem falta, quan estic en el llit trompa el coixí te la seva forma.
Se que ells no deixen dormir al veí, i jo no el deixé en pau al posar música i films, per estar aburrit, alguns hem diuen que li ho deuria dir, però soc un covard i d’aquest embòlic no se com eixir, si vos dic la veritat fa més d’un any que no l’he vist, en el meu cap és un àngel que m’ajuda a seguir, encara quue a vegades hem delimita el sentir, hem fa sobrir, com escèptic que soc deuria dir, que és cosa del cervell que no és res més, la putà és que el cervell existeix, alguna part d’ell adoptat la seva forma, a voltes la veig en l’espill, quan crec que soc jo l’enemic, e intente pasar página i no puc,ademés pel matí ja no he senta be el suc, i bec, la meva decpció, buscant el seu cor en contenedors del meu amor, porte flors a les afòres del seu cor , sense colors, transparents com nostra situación, ella no és més que la meva ment, i la realitat, que qui no prefereix, el primer parraf, però encara així, no vull resignar-me a cuidar un gosset i un gatet, amb ella si, amb ella amb mi, amb ella allí no, amb tu i un gat, amb tu i n gos, jo li posaré Bobby, com li posaries tu al gat, no m’he d’arrastrar, això diuen no els agrà, soc un poeta escric el que senc, igual demà tinc un altre pensament, amb un gatet, amb un gosset.

En un tancar d'ulls( Sistema nervios, sentiments i un gos)

2011-06-24T16:30:00.000-07:00

A l'entorn d'un mon distorsionat busque calma en un lloc inapropiat que fa del solitari el santuari de la imaginació, camins i sendes, oscures i obscenes, relació de llista de penes, alegria a contagotes mesurades dràsticament, tancat en aquestes meves quatre parets, volant a tot arreu quan tanque els ulls, i sempre falta la realitat, que no la trobe, on s'amagat, que de mi escapa, la veritat, i no vol ni vorem la sinceritat, que algú m'ajude a trencar els murs que el porten allò comú, o deixeu-me en aquesta gabia de grillats, pensant en escapar a un altre lloc de dins del meu cap, viatjant amb la sinàpsis com a transport i les neurones albines de revisor, amb el cortex com equipatge, i el globus frontal organitzant el viatge, el cerebelo tramitant el destí i el cervell dels collons decidint per mi, les neurones ballen un vals agarrades i s'acomoden per al viatge, el cor al portamaletes si algú li diu algo, ja sentira, si la cosa va be, i si va mal al portamaletes, amagat entre el lateral dret y el espinocràneal.(ara ací molaria fer, na na na na na na na na...)

A un amic, a tots els amics

2011-05-10T11:37:00.000-07:00

se que són dies de plorar la situació ho requereix i el seu respete és així, se que vindran dies oscurs de la ma dels nostres cors se que el temps cura tot però avuí ha ha deixat un buït, que no se com dir, qu estem ací, que ens tens ací, reünits amb el vi, que encara ens queda molt per disfrutar, va pa tu, va pa tots, que el temps és or, i ja vindrà la força vital, que ens en plenara, per a seguir en el camí, perquè som forts, i tornarem a disfrutar, tornare'm a sentir amor, tornare'm a cantar, perquè hem tornat, per a ser els millors, i som la força indestructible

Més bo que roïn

2011-05-10T11:17:00.000-07:00

Quan creus que no pots més, els pensaments són de formigó i naix en tu un dolor, on no pots veure l'horitzó, si no saps ja com expresar les emocions i els dies pareixen de cartró, si no trobes evasió en els teus pensaments, hi ha un lloc on els dies són de color, mira en el teu exterior, hi ha més coses bones que males si saps apreciar, i la llüita és constant en el teu cap.

Allà on vatges on el trobes al teu alrededor està ple de felicitat, no m'importa el que diguen els cabrejats en la societat, ni tampoc els infeliços que aparten la seva felicitat per la tristesa exterior, ells no saben que on falten recursos sobra amor.

I sents eixe intens dolor en la nuca, que pareix que no acabarà mai, i en el fons pots respirar, pots recordar, segur que hi ha més coses bones que roïnes, perquè en la vida tot és redüeix a poder-te expresar, poder contar i escoltar, no pots sentir la soledat si no hi ha un cataclis-me i sols sobrevius tu, ahí fóra ens estan esperant, deixa de costat tots els prejudicis, anem a conèixer a la humanitat, segur que allà on vatges hi ha més bo que roïn, si saps apreciar els valors que encara ens queden als humans.

Entre vins i poesia ( Parlant anglés amb la paret)

2011-05-10T10:58:00.000-07:00

La vaig conèixer en la barra en un moment, que anava més content de lo habitual, li repetia algunes frases i el seu somriure era celestial, hem convidaba a mirar els seus ulls, i jo hem quedava apoyat pensant si els àngels existiran de veritat.

Vaig passar tota la nit jugant amb els amics, ballant i disfrutant dels concerts i del alcohol, fins que vaig caure en un silló jo ja no podia més i ella s'en va anar.

Hem vaig arrepentir de no poder-li dir:

Si no tens novio nena m'oferixc voluntari, firmem-ho davant notari, fes un cercle en aquest dia del calendari, crec i no se cert que estic enamoran-me, posa un vi pa bufar-me i deixem al final la degustació, ahí darrere crec, hi ha una habitació, algú ha deixa dos veles i poemes per a nosaltres dos, i si preferèixes, anem a vore amaneixer junt al riu amb els ànecs, no se si vaig perdre el control.

Ara tan sols se el nom i k li agrada el r'n'r, no se si algún dia ens creuarem, i la nit va passar, entre, birres i vinets, herberos i concerts, porrets i poesies, rises i pastilles.

encara que el cristall( variant envoltoris de cristall)

2011-03-25T10:50:00.000-07:00

avuí que la ment m'inspira, la vida no respira felicitat i la droga apartada de moment del pensament, i en el creuer dels meus sentiments, al costat una tarta de llima que hem vuig menjar, em parla d'amor el subconcient, cuidao no el pase com aquella vegada, pensa un poc abans de caure en males mans, i li les mire i són tan boniques, que a mi m'entren ganes de fer manetes, i portar-la a fer malifetes, és un vici que no aguante, pitjor que deixar el alcohol, dixar-te en un altre lloc, o ara o mai, disli-ho ja..............................(la resposta serà demà)

S'en va la olla(variant envoltoris de cristall)

2011-03-24T16:07:00.001-07:00

són grans verds i pards, al principi hem costaba de adaptar, però ara no ho puc evitar
necessite fer amb tu, el acte sexual
dona'm una nit
sols una nit
i dis-me ja tu si vols repetir
com no amb mi, com no vas a voler repetir
i si seguim
anem buscant
altra gent
que és vatja apuntant
m'epustufla açò d'estar-me enamorant
que bona estàs a tu t'ho faria be
a les demés sols per plaer
soc un artista el done una pista
els demés son:
qui són?

Primavera cega (variant envoltoris de cristall)

2011-03-24T15:49:00.000-07:00

intente abraçar-te i no se com fer-ho, espere arropar-te i no m'atrevisc, i el dic tonteries, tu tan sols els sorprens, jo hem torne més boig encara, ara no se com collons t'ho diré i sempre pense que l'últim dia t'abraçaré, i ploraré, per haver perdut la ocasió, però també per haver-te perdut abans, desvarien decisions, tu ja tindràs els teus amors, a mi ja m'han caducat les flors, i rebente els amors, la primavera serà cega aquest any, la lluna un refugi constant, la poesia la metadona, demà se que serà igual, un somriure amagat, jo un k tal, ella ni preguntar, però ja dóna igual, un altre cas més res especial, la soledat es crucial, en mi permanent i legal, estic condenat, l'amor és per a reines de la bellesa i princeps, o princeses y gent corrent, jo ahí no figure, ni en princeps ni en gent corrent, m'estic tornant un poc egocèntric, jo no controle els sentiments.

xy(variant envoltoris de cristalls)

2011-03-24T15:29:00.000-07:00

com dir-te eixes coses que no m'atrevisc?
no se tal volta per missatge, que fred
com puc despejar la incognita?
x és igual a veu(xy), o tal volta
més complicat.
No se si és el vi que acabe de guardar
o el cor que comença a desvariar
tarta de llima no se si t'estime
molt menys si m'estimes
tampoc si saps qui soc
qui és la x?
qui és la y?
i si s'han de multiplicar
dividir o enamorar
no tinc les paraules necesaries
per resoldre el problema
i corre per les venes el vi
per parlar-te més llençat
i no vocalitze
perquè vaig tot mamat
i el veig el dilluns
el dimarts, el dimecres y el dijous
sort que no hem llitges nena
t'enteraries de el que hem passa
i açò és un secret compartit
amb els meus seguidors
alçem una copa tots
i brindem
que gracies a blogg per poder-me
desahogar
encara que preferiria follar-te
que me la mames, xuplaterla
i lo romàntic també
etcetera

Me la sua el títol

2011-03-24T14:41:00.000-07:00

sense inspiració, ni declinació per cap ambició, sense imaginació ni ganes d'escriure açò, sense deliris, sols m'apetix encendre alguns ciris i cantar, excitar-me jo sol en una habitació amb el cor de dòl, masturbant al sól.
Ni ganes, ni idees, ni alcohol ni droga dura, ni fum ni Maria, ni suc ni cola, però diarrera això si k no frena, ni alegria ni pena, ni plantes ni arbres, ni plantat ni sentat, ni sentit ni trellat, ni feliç ni desgraciat, ni blanc ni negre, ni matisos.
Ni ganes d'escriure ni de fer-ho be, ni mal hem dona igual, si hem llitgen que si no, si hem quede o men vaig si t'escric o no, si plore o hem ric.

ni tu ni yo en el w.c un
ni tu ni yo en el w.c
ni tu ni yo en
ni tu ni yo
ni tu ni
ni tu
merda

rockabilly

2010-12-13T16:26:00.000-08:00

volia deixar Manuel, viatjar per el món, viure poc però intens, ser com james dean, caminar per els camins del risc, ser rebel sense causa o un mata gegants, ser la sombra de johnn millner, el novio de marilyn, cantar com buddy holly o elvis, i he acabat fent poesia rockabilly, ser un sex pistols concretament un sid vicius, també jhonny rotter, però de imaginació no viuen tots, nosaltres ens quedem en el caixó de les morts de no recordar, mai seré inmortal.

Boja per mi

2010-12-13T15:59:00.000-08:00

entra en el temple apaga la llum, inclina els teus llavis, tanca els teus ulls, enseñam el teu cos, dona'm calor, entrega'm pasió, cau en la tentació de la seducció, no tingues por,que està nit serà una nit més i punt, no esperes que siga el millor, tampoc un etern amor, no et tornes boja per mi, encara que això hem posa a mil, millor que pel matí t'oblides de mi, alçat a fer-te l'esmorçar, en la nevera tens menjar, si vols torna demà, fare'm el mateix, per poder convertir les nits en realitat, posaré a dylan està nit, tu vindràs amb eixe vestit, jo t'espere amb la roba per ahí, el llit desfet, tots els trastos al voltant i el cos suant, no esperes que siga el millor, tampoc un etern amor, no et tornes boja per mi, encara que això hem posa a mil, saps que soc un penjat, el mateix rebentat però saps que no ho pots evitar i tornaràs a somiar amb mi, a posar-te a mil, i t'alçaràs a anarte'n i demà tornar, i no pots evitar que estàs boja per mi, ho amagaràs fins rebentar, però estaràs boja per mi, no esperes que siga el millor.

vullc un camió

2010-12-11T20:36:00.000-08:00

si no hi haguera religió, si no hi haguera petroli, si no hi haguera armes, si no hi haguerea cultura, si no hi haguera envetja, existirien les guerres igualment, si algún surgira el pensament, les guerres serien igualment per que som llops famolencs, perquè tu i jo mire'm més cap en dins que a fóra, som uns´ànimals molt famolencs, que és la justicia sino una utopia, que és el pensament sino una utopia, que és una utopia per a que siga utopia, si creus que es poder, el poder serà l'error, que és l'amor sino una utopia, és l'esceptissisme de l'esceptissis-me, existeix un camí d'amor i pau com crist va predicar, però la gent no el troba sense un gps, un coche, una casa, com diu eixà cançó: jo per ser feliç vull un camió, i en aquest pack anem inclüits tots per moltes paraules i molt boniques que siguen per moltes accions, per moltes decissions ací no s'escapa ningún llop.

El resurgir

2010-12-11T20:13:00.000-08:00

sense intentar ferse notar, eixa és la questió, benviguts a l'antitesis de la intel.lectualitat y de poemes agradables, gent busca cultura y no la trobara ni als monuments ni a la literatura, perquè ella viu en la natura, encara busques eixe autor que va donar tant de si per expresar-se, t'oblides de ser tu mateix per cenyir-te a unes realitats que no dic que no està be saber, però la gent vol el pa de cada dia, i el món crida auxili per sempre, i tu segons este, segons aquell vols fer-te notar, aparentar més intel.ligent, aparentes que vas a salvar el planeta, perquè repeteixes frases d'eixes que plenen la boca de bellesa, i segons este, segons aquell, ací está be, ací no ajude'm perquè tal, aquells tenen la culpa, si tu els ajudes no m'ajunte, el globus és un embòlic així que no vinga ningú a contar-me que te la solució, o que hem conteu el perquè que ja comença a repetir-se en el café, este diu, l'altre conta y a mi que si el que diu fa mal o fa be, en taula música i fútbol, en la vida reacció, contra cada mala acció, i a resurgir del nostre pròpi cos reinventan-nos com poder canviar el món

El preu de la vida

2010-09-15T10:34:00.000-07:00

Bon dia, he tornat, un poc més demacrat, més content i menys adaptat a la societat, s'antoixa prosperitat, angoixa el futur congelat, tots tenim preu al mercat i jo tiraria per lo barat, veig el sol ja de prop, i m'estant cremant per dins, la nit hem congela el cos.
sabeu ja el vostre preu? ús el pregunteu? questioneu el valor de la vida?
per el balcó veig dos jovens, una etiqueta senyala que valen 3 euros en 25, i jo la meva etiqueta diu que soc més barat, 1 euro 30 però no estic en venta, i tu com el sents, per quan el vendries?
acumule molt de cansaci i mals records decepcions i quasi depresions eixes sensacions que el destroçen la vida, ara van en pack encara que sequèles m'han deixat,i formen part de la meva personalitat, potser algua volta m'he deixat alquilar, o realment tinc l'ànima hipotecada, i no la venc perquè està trencada, ja no estic en venta ni en renta perquè jo no soc jo ni estic ací, ni soc qui crec ni qui soc realment, deixe divagar els pensaments incongruents del ser o no ser sento sentir sentint, senc que sents que sents allò que senc sentint que no sents i ho sents el sentir.

THE END

2010-08-12T18:08:00.000-07:00

Gracies amics, un temps ha sigut molt bonic, grcies per tot per és hora de formatejar el cervell tirar-li disolvent al ahir no patir, una partida d'escacs un truc recitant al futbet, doneu-li més temps aquest temps i saiau quan és moment d'acabar, com una opertura a l'atac indi, sense menospreciar el pitjor que vau fer, res més precios que aquest camí de vicis i precipicis, on tot traça un linea en diagonal on l'esperit de la nostàlgia fa mal sa s'alça sobre tu aquell que ara recordes, quan les sorpreses, apreciar el que ara tens com jo k encara que acabe li done punt i final se que enmarque un montó d'aventures i sentiments tirats a l'aire com si els esperits és tiraren al precipici, dici confese amb veu melangiosa que és el final d'un principi, aquesta poesia sols dona lloc a un treball el que ha sigut el gos rabiós,salut.

Són les 4 i 37

2010-07-06T19:33:00.000-07:00

dessitge comunicar alguna cosa no entenc res, vençut per la pròpia ignorància i unes gotes d'alcohol, un poc ja cremat de la vida de no saber curar el dolor, entregar versos büits allà on la multitud actua amb les seves vides gaudint del seu final, i el meu cortex desobeïnt les cordenades mentals on les neurones ja quasi ni poden conectar en aquest món de sentiments per tuberies a tutti plenin les mancàncies i ja no és pot quasi soportat aquest partiment en dos.
són les 4 i 37 no he begut res en tota la semana i s'acumulen les desgracies, ella està dins del meu cor en clau tancada a quants millons de trillions de cm de mi, la seva boca, el seu pel un poc més alt que els meus peus.

és temps d'abandonar(quan la realitat supera a la ficció)

2010-06-29T18:11:00.000-07:00

de vegades és millor abandonar els somnis abans de que siga tard, deixar apart les il.lusinos, ja he aprés les condicions de la vida, potser deixe d'intentar complir els dessitjos, no tenen sentit, no tinc dret a la vida, no tinc dret a l'amor,si el meu cor era fràgil i irrompible, ara és dèbil i saciable,quan ordene les idees per l'espiral i hem muig en la metàfora que és real, dolçes penes que no m'abandonaràn mai, tristes rimes en planetes ja agotats, on estàn les oportunitats, on està allò que tu ja saps, és impossible curar els mal de caps. per a que acumular ja més virtuds, dona'm eixa droga que hem farà oblidar-ho tot, torneu-me al lloc on vaig vindre,vull tancar-me en el me pròpi jo, ecosistema sentimental, qui diria que el final estaba tan pròp d'arribar, porteu-me un última nit al somni i no hem deixeu despertar, abans d'obrir els ulls ofegueu-me amb el coixí, morir en vida és el meu destí, ja no hi ha més dies que els contats, quedavem quatre han mort tres gats, o puc evitar surfetjar les llàgrimes i hem depile cor i tot, ja m'amague d'aquest món, serà massa per a mi, tragar tant de verí, i ara que hem ve al cap el ahir,s'augura futur de patir, no és canseu de viure, doneu-me les vostres penes, que aquest tros de carn ja quasi no li flueix la sang per les venes.

A dormir

2010-06-06T12:16:00.000-07:00

dins del meu cap
res més
que imatginació
tot un mòn

A sopar

2010-06-06T12:14:00.000-07:00

tot va ser un error
un error d'amor
ànima tin compasió
i no masacres
la meva decepció
escric alivie
el dolor
reviscole
en el verç
desangran-me
desangrant-me

A dinar

2010-06-06T12:03:00.000-07:00

He trencat el cor de nou
crec que aquest era
de cristall
he sablat al sol
per poder caminar
entre la llum
del dolor curat
ara se aguantar
soc un poc més jo
dificilment m'afonaràs
estic al fons del tot
aguante la pressió
i quasi que respire
per obligació

desde el subterrani
terraqui
anduve serca de ti
i tuve que decir
a la mia
estamos sin poder
decir

números572282718277673627128191828936753671892098328936921922'937831921911'02'2338626517198223983730912890192'37269112083873012102920393282892
és el còdig
de l'entrada
a la via astral
lletreswshxgcjhasgxkjwgsjAZBJHSDzmnklckdfldfjocd´pdoiekjtdgyexdhsxnxggdgyetdxvcxgtdedfwhgsgwdyue6hsjskudujwidyeyhdjeydhuethwhksjalopoekdolopwiduwskaodisiw
són l'unica via d'escapar
se que saps
com actuar

Ave cesar

2010-06-06T11:38:00.000-07:00

com saber a certessa els sentiments
quins són els valors que prioritzem
on estan eixos aconteciments
que ahir la il.lusió vivia
amb els ulls enfocats
als nous esdeveniments
plou per la visió el meu temps
errates que fulminen errors
eren contraprodüents
i ara són infraeloqüents
esquive llums de propostes
amb un sol lluent
ja no escric a propósit
és a inconciència imparcial
redacta la tinta aquest mal
no m'impota si llitges o no
no m'importa si soc bo o que
no se si resistiré
de cap a caiguda aniré
sense fe
agnòstic e inmoral
sempre dins d'un terme büit
alcançant les utopies
desde el meu estat
desconectat del mòn real
revivint el mal de cap
soterrat amb la humanitat
ofegat per la capa atmosferal
vestint de color
a una raó irracional
per al comú establert
amb el seu pseudocert
imprudent i trascendent
imaginatiu boig dement
carència al cor
del cos somiat
sembre amb il.lusio
el meu comiat
i soc un monstre
de intel.lengència alternativat
despreciat per una societat
que ha enterrat el nostre
caminar alhora
de començar a parlar

i els murs de la ignorància són massa grans per a saltar a saber que ho se tot i tot era res, després de descobrir tots els perqués he arribat a conèixer el mòn un poc més,i desprecie el talent desaprofitat de les persones que han caigut en eixa massa de rates aglomerades manipulats per la codicia el vull més i la crítca hipocrita social que a menut fem des-fem anti anti anti simplement anti tu

CARRER

2010-06-02T03:48:00.000-07:00

en parc tirat a la sombra d'un roure en el banquet,un gorret, unes monedes, un brik,dormia junt un carret,la nit en un caixer,escrivia la vida com trobador,eixa dama la seva mitjons, s'alçaba quan el despertador, un poli que obria la porta, surt que fas pudor,en una font vella, és treia la runa i de nou a el banquet a dormir sota el roure amb el seu gorret tirat en el terra.

passa la dama la pluma en la ma
escriu un poema
l'envia a fer la ma
passa un xaval amb cadenes d'or
deana dinés
o senc molt

i en això que passe jo i jo era tu
tu eres jo i mitjons per dos
i la vida sense colxons
sense averiguar eixes cançons

sense resaca

2010-06-01T07:29:00.000-07:00

podria agafar les paraules i rimar-les
ser el millor acoplant-les
amb desreza utilizan-les
de sentiments colmant-les
i fer-les inalcançables
siguen rimes com sables
amb ritmes ballables
sempre lliure e insaciable
de la llibertat potable
d'un nou món possible
que és imprescindible
en allò referible
a la injusticia vencible
cosa visible

El precipici per on m'he de tirar 1(El precipici per on m'he de tirar)

2010-06-01T06:39:00.000-07:00

El precipici per on m'he de tirar te unes brosses oscures
i una carretera ardent molt plena de curves
hi ha unes enredaderes encadenades a uns punxons
ademés d'una provocativa intüició

un paratge natural amb foc i especies mitol.lògiques
cremades en octau grau en l'ullal carbonitzat
hi ha un infern de vici
dimonis ballant ballet baix del precipici

una bestia ancestral que pareix passimoniosa
però al obrir la boca
fa por que pareix tan tenebrosa
ací dalt sols queda una ralla de coca

puc veure poetes que reciten al precipici
poemes d'amor però estan nugats
un esperit crític
un poc masa ordenat

veig escrits en occità
una llengua quasi oblidà
a jaume primer en un cadillac
i ramon llul fumant crack
puc veure llibres missògins cremats
una llüita per la igualtat
un colxó representant una oportunitat
veig trepant a estellés
i senc de fons a lluis llach
veig un nòbel de joguet
i un oscar al millor borreguet
galeano explican-se molt be
bennedeti diu que no hem tire
i representen hamlet
preguntan -me per la qüestió

aquest precipici te molts llocs on caure
aquest precipici és digne de tirar-se
aquest precipici seria just estrellar-se

si l'escale potser muiga abans
pròxim a ell hi han uns guardians
defenen el precipici amb la sang
coratge honor amor i passió

el vent bufa a contratemps
i no puc utiltzar un parapent
i si hem tire amb tirolina
per eixe riu bufat i riu
perque hi ha bufons assasins
els dracs vigilen els paracadistes
una cova guinya un ull ací dalt
una veu hem diu
vinga pega un salt
amb tirolina no puc
vaig massa bufat
i obrers contrüeixen un palau de fang

aquest precipici te molts llocs on caure
aquest precipici és digne de tirar-se
aquest precipici seria just estrellar-se

Matí(el precipici per on m'he de tirar)

2010-05-29T02:31:00.000-07:00

hi ha matí quasi no puc alçar-me
la força de la pressió ve
a amenaçar-me
cada nit
soc subjecte
de probes medicinals
i precipici
i he caigut
oblidant l'orgull
en mil errors

Recobec(el precipici per on m'he de tirar)

2010-05-29T02:19:00.000-07:00

Cor corcat coratge correlatiu
primavera, tardor, hivern, estiu
el colxo amb el recobec
esperant, esperant si vens
el llençol ple de taques
de la suor del dolor
i alguna palla també

com igualar
tal volta nivellar
de nou el mar
amb eixe calor distant
avuí estàs
dema?
on estaràs?
on estaràs?

jo com sempre mig tarat
cantant o recitant
fent deport o estudiant
i la majoria del temps
la gaste mamant

gos rabiós(el precipici per on m'he de tirar)

2010-05-29T02:07:00.000-07:00

L'ànima en una espiral abismal
tropeça cega en els ulls del costat
i travessa el meu sentit comú amnistiat
el sol dóna color a eixe pel
negre com els meus camins
sentiràs aquesta mirada i el cor
palpitant fins a dins

el sol per la nit s'amaga de mi
concient de l'ambient i el verí
aquella rubia s'ha fixa't en mi
cinc graus no seràn suficients
per la decepció d'avuí

s'obri la porta:
és un estel, és un angel
no! ets tu

perdona si hem pose nerviós
perdona'm si hem tor-ne celós
disculpa la rabia
i que et perseguixca com un gos

camine apagat tó de ve cansat
asquejat defraudat i resacos
monós d'amor i més alcohol

és venus, és el mar
no!
ets tu

Poeta horrorós(el precipici on m'he de tirar)

2010-05-28T12:58:00.000-07:00

podria ser tot
el somni d'un gos
podria ser tot
el somni d'un poeta
horrorós
tot és tan trivial
quan és
parla d'amor
tan metafòric, bonic
quasi antiexistèncial
les venes
per on corre la sang
contaminada
les lletres que
amaguen missatges
en els precipicis
tots els poemes
van destinats
tot són indirectes
no se si ho llegiràs
ací nosoc romàntic
soc clar
escrivint
no puc dir-ho
més alt
l'ènfasis m'està
acusant
la paraula que no m'ix
representa allò
que senc
la tortura en aquest cor
el precipici eres tu!!!!!!!!
el precipici ets tuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!
sense metàfores
sense virgueries de
poetes experts
sense la trist visió
d'un nòvel
tu ets el precipici!!!!!!!!
eres tu!!!!!
més clar no pot quedar
un precipici
és allò
que el vols tirar
allò que fa por
perquè ho veus molt alt
sense mentides
sense dificultat
per a comprendre
espere sigues apte
per entendre
el que és un precipici

Vent que m'estira cap a baix(el precipici on m'he de tirar)

2010-05-28T12:49:00.000-07:00

He decidit posar-me
amb una corda
davant del precipici
fent la inversa
a shakespeare
i m'amenaça una
tormenta
a un vent
que bufa
i m'estira
cap a baix
el controle
no tinc pressa
però no vull parar
en un dubte existencial
si hi ha una mar
com serà el seu fons
si serà un
paissatge rocos
o cauré
deixant-me
el cor

Eixos metres i jo(el precipici on m'he de tirar)

2010-05-28T12:40:00.000-07:00

un alcantilat una cascada
un riu,parage natural
molt bonic
m'encanta veure
el color de la nit
assegut sota estels
pensant si tirar-me o que
de moment observe
el lloc amb atenció
i mire els obstacles
que hi han entre
eixos metres i jo
moltes voltes
son productes de
la imaginació
per això no se
si tirar-me o que
el paratge dies
el veig tenebros
altres te bon color
la ment juga passades
ajuda'm doctor
si dalt del precipici
ja o soc jo
sino hem tire
mai sabre res
la decpció
és com la felicitat
que ve i va
com els precipicis
també venen i van

El precipici(El precipici on m'he de tirar)

2010-05-28T12:22:00.000-07:00

pots tirar-te a el precipici
hi ha molts llocs on caure
si és nubla la teva ment
el precipici està ahí
sempre hi haurà precipicis
en distints camins
en alguns cauràs
altre pots quedar-te atrapat
i el millor és quan
el precipici
t'espera despullat
pots xocar contra les pedres
tal volta caus a un riu
però el precipici
no serà el teu fi
el precipici
sempre apareix de nit
vestit com t'agrada
no pots apartar
la teva mirada
de vegades el precipici
ets tu
i esperes
amb els braços oberts
que no caiga
en eixos desserts
els precipicis tenen baix
uns paissatges
alguns més susus que altres
de vegades
veus com s'estampen
a voltes t'estamparàs
és un dolor
que no curen metges
i si no correspon
hi haurà
inflamació de fetges
el precipici
és molt bonic
i potser en ocasions
la por
fa que no ens atrevim
el precipici
és tan sols el principi
de desenvolupar
allò que sents
saber si és real

es complicat

2010-05-28T11:59:00.000-07:00

Ja estic travessant els llímits
no se si trigaré molt
hen deixar d'escriure
volem recurtar-me
el temps per expressar-me
volen assertivament violar-me
estan acabant amb mi
apunt estic de posar punt i fi
venen a tallar.me el camí
busquen destroçar-me per dins
amb un públic partit
excèntric i molt divertit
m'ho he passat be
jure que ús extranyaré
per sempre vos recordaré
encara no és la despedida
eixa la celebrarem bufats
també puga ser
m'estic precipitant
i actuar en llocs adequats
jo volia un escenari sancer
per deleïtar-vos
amb teatre poètic
la gent encara dubta
de la meva capacitat
s'acosta un final
una barrera
que no puc creuar
no volia fama
sols volia actuar
i ara hem senc decepcionat
tinc ganes d'acabar
però enmarcaré
tot el historial
amb paper reciclat
i enquadernaré
tota una història
d'una paranoia mental
i ahí quedarà enmarcat
tot allò no establert
en les regles del mercat
de moment seguiré escrivint
vivint, sentint i consumint
l'ànima pudorosa
i eixe destí
complicat del gos rabiós
que s'està venint avall
quan pensa
en el futur congelat
de moment seguiré composant
les paraules
que amb destressa
hem venen al cap

desallotjats

2010-05-25T13:21:00.000-07:00

el cel
el carrer
un caixer

jo vivia
al meu lloc
amb
aigua llum i foc
tu venies
a destrüir
el eu món
per política
de construcció
tira'm almenys
un euret
al gorret

el cel
el carrer
un caixer

escombraires
tio que has fet
te l'has jugat
ma casa
el meu lloc
me l'has llevat

quan segreste
a la teva
familia
no diràs
el mateix
torna'm allò
que és meu

el cel
el carrer
un caixer

el ballet del bilet

2010-05-25T13:07:00.001-07:00

Per que he escrit aÇò?

2010-05-23T14:19:00.000-07:00

No puc evitar plorar al llegir adeu amic
m'estic posant sentimental
i escriuré allò
que realment hem fa mal
quan senc la soledat
senc no ser ningú
que no valc per a res
quan tu insinues no
quan he tret un tres
quan no hem dius res
quan bec al teu portal
esperant un milacre
sang i tinta dilüinse
amb neurones caducades
a l'espera jo m'endin-se
les nits repetin-se
les vesprades destroçades
el matí il.lusionan-me
potser deixe d'escriure
ja no s'hem dona be
tan sols puc descriure
els meus sentiments
estic deixant de valorar-me
no soc capaç de conquistar-te
a la pròxima vaig a besar-te
que passe el que passe
almenys a el dubte tancat
li faré un forat
no soc capaç de mentir
odié tenir que dir
la veritat
però pareix
que el gat
després de vomitar
la llengua
se l'ha menjat.

Adeu amic

2010-05-23T14:01:00.001-07:00

El meu amic sempre amb mi, avuí et dic adeu amic, mai oblidaré aquells temps i juré que a ningú mai tant estimaré, adeu xixot, se que no vols que estiga trist,brindaré pels temps en que estaves ací, adeu amic vaig ser testic, en 15 anys fa 15 anys, t'estime amic, et recordaré totes les nits i jugarem amic.

Adeu i fins sempre, recordaré miraré darrere en el tempsi plasmaré aquells 15 anys, la meva najor felicitat, arribava a casa, hem lladrabes i botaves, estaves tant content i jugava amb tu, et contava penes i alegries, et treia al carrer si volies, mai et faltava menjar ni aigua, i en casa tu sempre baix la taula, et vas fer amo i senyor del sofà, i en el corral els dos al solet llegia llibres i tu al meu costaet, corries i et corries quan una gossa veies la persuguies, adeu i fins sempre, gracies per el temps compartit, no t'oblidarem mai.

si amic meu és l'hora del nostre adeu, en cada mirada o lladrit, vas ser l'amo del carrer i del corral aüllant a la lluna de la flor d'aquell nyisprer, la felicitat en la meva infància, un refugi en l'adolescència, el meu confessor ja major, el meu millor amic, el més fidel testic, a qui li contava la veritat, totes les meves pors els mals d'amors, consolaves els meus plors, per sempre tu, fins sempre amic.

Ara eres l'energia que hem faltava, seràs el meu àngel de la guarda, tot serà possible si se que tu........si amic és l'hora del nostre adeu.

GRACIES BOBBY

diguem no

2010-05-23T11:26:00.000-07:00

he somiat que la lluna
era plena del tot
no existia l'hambruna
pareixia un altre món
no hi havia banderes
separant amb barreres
ni erem titelles
no existien les armes
ni persones malvades
era un paradis utòpic
he somiat igualtat
i amb tu al meu costat
la pau s'havia consagrat
m'he despertat
i de lluny he trobat
un motiu per a viure
una llüita constant
amb tu tan lluny estant
amb la precarietat
un món dilüit
estafes comercials
del llit m'he alçat
i he pensat en matar
des d'aquesta sombra errant

que rebente tot(entre nuvolets)

2010-05-21T07:54:00.000-07:00

t'oblidaré i ho se però no puc
de moment
potser he vist amb tu
un xicotet canvi en mi
de moral d'actitud
i això crec k no
t'agradat gens
ens mirem
o és la imaginació
jugant males passades
època incorrecta
per a ballar
al meu cor
un tronador
de vegades pense
que t'excuses de veritat
de vegades que nai
i ja est`
que revente tot

Un dia extrany(entre nuvolets)

2010-05-21T07:45:00.000-07:00

avuí ha sigut extrany ens hem mirat i hem callat
com si una vela s'havera apagat
després ens hem creuat i ni t'he saludat
he tornat a casa mig plorant
m'he posat a sentir cançons tristes
i he mort un poc per dins
se que estem un poc agobiats
dona'm la ma t'ajudaria a escapar
t'estimaria t'estimaria
però no puc
ara escrivint m'esperen unes birres
que estan posan-se fredes
a la nevera
un amic diu k vindrà cap a les 11
jo espere pensant en tu
sempre ets ahí
dins de mi tan prop
lluny a la fi
t'estimaria t'estimaria
si el teu costat
fora un lloc per mi
si muig avuí
serà per què no
vaig poder-la estimar
l'estimaria l'estimaria
amb tot el cor
tot lo puto cor

Entre nuvolets(entre nuvolets)

2010-05-19T04:54:00.000-07:00

la gent al meu costat
hem pregunta
jonni on estàs?
no estic pensant amb ella
tampoc en una botella
ni tinc en la ment
salvar el món
no pense en ninguna aventura
no estic rallan-me-la

entre nuvolets
sense pensar en res
sense pensar que pense en res
sense pensar que pense que no estic pensant en res
en büit
no hi ha suro ni serrí

el cervell un dia va volar
a veure món
jo ara no el vul veure tornar
que´ho passe be allà on està

no estic enamorat
no pense en el demà
tampoc en la voll-damm
no pense en follar
ni en els meus morts
no pense simplement
tan simple
que és incoherent
que pense en pensar

entre nuvolets
sense pensar en res
sense pensar que pense en res
sense pensar que pense que no estic pensant en res
en büit
no hi ha suro ni serrí

No hem deixes caure(entre nuvolets)

2010-05-19T04:45:00.000-07:00

agafa'm no hem deixes caure
que la vida és plena de perill
no hem deixes anar
ni travessar l'espill
que deixe de ser jo
per ser algú
que també soc
no hem deixes en mans agenes
soc susceptible a les penes
i caic sempre al büit
perden-me en els mateixos camins
ja recorreguts de fora a dins

agafa'm abraça'm besa`m
respira'm esnifa'm fuma'm

no deixes d'agarrar-me
que caic en picat
a un nuvol de sang
46 oportunitats

endinsa'm lluerna'm somia'm
castiga'm abraça'm besa`m

nit de nits
de la poderosa lluna
alguna mentida amb gracia

Felicitat artificia(Entre nuvolets)

2010-05-17T09:09:00.000-07:00

En els meus núvols puc trobar
la felicitat artificial
aquella que va
més allà d'un bar
no més d'un supernercat
desprotegit i desmotivat
Martí dispara fletxes de colors
a un sant, amb un arc
després de ploure tant
els teus ulls s'estan tancant
mirant un altre costat
camine esperant l'oportunitat
d'agafar-te les mans
ell te les agafaf
com protegin-te d'algún mal
jo plore ranes
i algún altre animal
Noé passa amb l'arca
i s'en va
amb els animals
el fi fi del món va a arribar
al bar del meu cor
el cor va a explotar
a rebentar
en els meus nuvolets vuig morar
i tornar a probar
aquelles coses que hem provoquen
la felicitat artificial
quan la conciència torna
hem fa mal
avuí hi ha tormenta inclús
en els meus nuvolets
son negres ja no son
de colorets
ell et clava la llengua
per dalt i per baix
i un altre llamp al meu cap
hi ha desrts oberts
amb plutja i sang
misteris resolts
en l'emboscada
ell t'agafa les mans
et besa la boca
com un dia
volia jo
com encara vuig jo
com encara voldràs tu....

Que de que(a flor de pell)

2010-05-17T00:44:00.000-07:00

He oblidat aquell paper
que transmitia sentiments
una pluma i tu ahí davant
paratges siderals
en vent d'acantilat

Quan vas dir au
quan vas dir no
quan vas dir que?
que de que?

ell t'agafa les mans
com protegin-te del mon
o potser d'algú

Unes llàgrimes
que ploren ranes
pistaxos i magranes
altres fruïts i animals
un poc prou originals

res va ser tot(a flor de pell)

2010-05-09T13:47:00.000-07:00

dins de mi no hi ha res més
que tot un mòn per descubrir
allò que vola en al inconsciència
el que deixa de fer pragmàtica
la ciència de la cabessola
i a la pràctica de la hetereogenitat
és tan igual, a qualsevol
que vol fer alguna cosa així
no m'importaria
amics jo tinc un coixí
i dorc amb ell i vi.

el meu nom no quedarà escrit
està ja tot inventat
el taüt
d'aquesta salut
me l'he fabricat
a base d'haver-me
drogat tant.

dispare cors endemoniats
amb angels de cera petrificats
no tinc aire en els pulmons
no tinc quasi ja petons
i venen a per mi
fan danys colaterals.

ja se ho han emportat tot
tot era res
res era tot el que tenia jo
i vuigues que no
m'han deixat en blanc.

Amor del mal menor(a flor de pell)

2010-05-09T13:34:00.000-07:00

Quan els somnis et bloquetjen la ment
no pares de repetir la mateixa paraula
les mateixes histories exagerades
amb escales mecàniques a una pendent.

Vaig notant que s'ofega un poc el temps
que vola depressa, que passa distant
amant de la nostàlgi i els errors
on sempre he tropeçat.

Ara que són situacions de reflexions
de ser el meu amor
o procurar un mal menor
ja he venut vençut per el cor
ja he comprat fals amor.

Les xicotetes coses que sempre recordem
eixes histories que poc a poc
plenen el sac.

la vida embrutada a un jo pensar
que potser a tu no t'importa tant.

Hem pegue tirs imaginaris
viatge més allà dels diccionaris
tinc les mans plenes de rencor
d'ahir amb tot l'amor

Però en aquesta nit d'estels
potser encerte el còdig de la ment
i soc avuí inclús fins coherent.

Quede'm com amics(a flor de pell)

2010-04-26T10:28:00.000-07:00

potser siga millor
no tornar a veure't
açò ja fa pudor
ens fem més mal ara
que el que patirem
si al final ho deixem
estar ací
si alguna cosa
he aprés
tot te punt i fi

i a la cap
i a la fi
celebrem-ho
amb un got de vi
jo no tinc
més que dir
quede'm com amics

amics que ja no ens
veure'm més
tal volta és
millor així

i a la cap
i a la fi
celebrem-ho
amb un got de vi
jo no tinc
més que dir
quede'm com amics

uoh oh oh oh
uoh oh ooooooooooooh

i a la cap
i a la fi
celebrem-ho
amb un got de vi
jo no tinc
més que dir
quede'm com amics

noronono uooooooh

i a la cap
i a la fi
celebrem-ho
amb un got de vi
jo no tinc
més que dir
quede'm com amics

Que m'odies(a flor de pell)

2010-04-26T10:18:00.000-07:00

no m'oblides mai
no vaig ser bo
no m'oblides
si ús plau
recorda'm
i recorda
que erem
sempre tu i jo
tot res
una sola
persona
que vola
en l'aire
i l'avió
en la distància
ens va trencar
separar
aquest caminar
en el meu pesar
del mal que et vaig
realitzar
de mi vas escapar

i no agüante
que m'odies
sols per no estimar-me
no sopor-te
que m'odies
sols per oblidar-me

reconec
que no fou
el millor
temps del mon
però
recorda'm
per favor

no agüante
que m'odies
sols per no estimar-me
no sopor-te
que m'odies
sols per oblidar-me

ja no hi ha
més que dir
amor meu
tu vas decidir
i ara vius en alberic
intentant calmar
amb els fàrmacs
que t'han receptat
el prozac,el lorazepam
dins d'un mon
on no
estàs tú

no agüante
que m'odies
sols per no estimar-me
no sopor-te
que m'odies
sols per oblidar-me

Simple i tòpic(a flor de pell)

2010-04-26T10:05:00.000-07:00

el teu silenci avuí
el meu cantar aquí
la veu que senc
sol dins del meu cap
que hem diu
nena m'estàs enamorant
seguixc cantant
o recitant
fen-me il.lusions
de falses cançons
allò que mai serà
dins del meu cor
les teves mans
el teu pel la foscor
del meu mal d'amor

a la barra del teu bar
simple i tòpic
bebent per oblidar
el que mai podré recordar
sense psicotròpics

hem sente en els bancs
esperant veure't passar
i passar passes
passes passant
en un instant
al meu llit
m'estic aliviant
en les teves mans pensant
i quan me acabat de masturbar
baixe del pis

a la barra del teu bar
simple i tòpic
bebent per oblidar
el que mai podré recordar
sense psicotròpics

ja no seré jo
no mai més
tindré més il.lusions
que t'inclüisquen
en poemes o cançons

a qui vuig enganyar
no et puc oblidar
no et puc recordar

a qui vuig enganyar
els meus ulls són un mar
i aquestos versos són per vos

a qui vuig enganyar
si no és a mi
no se realment a qui

a la barra del teu bar
simple i tòpic
bebent per oblidar
el que mai podré recordar
sense psicotròpics

Quina culpa tinc jo(a flor de pell)

2010-04-26T09:50:00.000-07:00

jo soc tan culpable i tan ignorant
que no hem surt res be
que t'estava oblidant
jo que vuig aliviar les penes
amb alcohol tant fort
que pareix de cremar
ara que hem creme
hem faltes tú

quina culpa tinc jo
si bec güisqui fins de dia
ja no estàs tú
que hem feies companyia

cada volta que et veig amb ell
m'ataca la melancolia
m'arriva la monotonia
quina culpa tinc jo
si ara el güisqui
forma part de la meva vida

quina culpa tinc jo
si bec güisqui fins de dia
ja no estàs tú
que hem feies companyia

encara recorde aquella nit
en un banc sentats i la teva veu
dien-me ja no ets bo per mi
en aquella festa soliatri
i tu amb ell
la droga la mescla
i vaig caure estés

quina culpa tinc jo
si bec güisqui fins de dia
ja no estàs tú
que hem feies companyia

100(multipolar)

2010-04-20T07:28:00.000-07:00

sentiments morts i apagats
vius però entrellaçats
pensant tantes coses
passant
canviant en boxes
les neurones
diuen que soc
i dic jo
multipolar
nord i sud
est oest
és queda curt
conexions diferent
barallan-se
de forma diferent
multipolar
tot està a l'abast
un cabàs
de sentiments navals
exorcistes i psicolegs
i no no han acabat
amb les meves 100 paranoies
per nois i noies
majors menors
per pederastes
per violadors
per al que els juzguen
per a garzón
per polítics multipolar

Pensament(multipolar)

2010-04-20T07:27:00.000-07:00

en el pròxim poema vaig a bufar-me

fiant bires(multipolar)

2010-04-20T07:25:00.000-07:00

açò ho he trobat a la llibreta cocaïna i diu així:
quan vas per els bar fiant birres i li han dit a ta mare que not'aclarixes.
açò és cert

arribar(multipolar)

2010-04-20T07:23:00.000-07:00

apunt d'arribar està apunt d'arribar

paranoia(multipolar)

2010-04-20T07:17:00.000-07:00

i la paranoia és fa real
el cervell sèn va del cap
el motiu ja el sabrás
quan la fossa siga
la cámara de gas
per a mi
si no tinc remei
matar
matar
votar-me la llei
la paranoia és fa real
la paranoia és fa més gran

mon ideal(multipolar)

2010-04-20T07:01:00.000-07:00

sentiment de letania i no se que és la letania,excrements ballen la dança ha començat,tots al mateix ritme tots a la pantalla esperant al subjecte ideal i jo dins amb vosaltres tall de penjats,amaneix i no és verd i algú m`ha preguntat que on m'havia clavat,bebent vi,fumant,aspirant,on està eixe sucre marró que fa que t'oblides del mon,i el mon en un pedestal, de que vas amb roba de mercat,de que vas amb roba de grupet,de que vas peaço de pijet,pegaso te sol un ala i ala fer la ma que vola vola i no s'en va reina de la meva soledat dona'm la droga de la poma prohibida del parais dls contes de disney mon i mon mon s'acaba ja fa temps final habia predicat i nos el cancer que matem la terra,i jo moro

barretjat amb voll dam(multipolar)

2010-04-20T06:40:00.000-07:00

barretjat amb voll dam, amb més desilusions tristes rimes plenes de decepcions i un adeu, adeu a un jo, un espill de barreres i fosses sèptiques cavalleria d'ahir, a un jo pegar-li un tir, de la basura tornar a resurgir, a un jo morir, perdut, on estic, quin racó del subconcient,quina fase residual de la meva ment, barrabàs t'esperes o t'en vas, adeu, somni ha tornat ha despertar del seu somni i queda catatònic,astral,poétic ja no,que no, no quedar mai,erguit,al sistema del mon del pensar exclüit,el dia la nit,la roca de l'esperit,cables mossegats per ratolins,l'atac de cinquanta piolins,xafant la vida caminant per porc espins i ballant amb submarins,animal,ofegat,soc contaminant i aparec al riu flotant,ningú beu ja de la meva sang,a hawai vuig esclatasangs i quedar-me,no tornar mai,volat el foc ha arribat,desquiciat,mile versus per tu e amat,occità,ni francés ni en valéncia,màgica desil.lusió,trobador d'aquell temps tan famos allí ací ja no és res,cendres,fum i palomes mortes,abelles i abismes,flatulències a la vàlvula nitral,en el cor una espiral,s'amaga per sort apun de rebentar i tacar els llençols de nit blanca solitaria,ahir avuí demà on has anat,perqué ja no estàs,trenca l'ànima temps real,demà destí ofegat,barretjat amb voll dam.

2010-04-19T09:30:00.000-07:00

Aquestos últims poemes són d'altres autors si la s.g.a.e vol alguna cosa vuig que sapia que ho faig sense cap ánim de lucre,volia que llegireu els poemes que més m'agraden de poetes i poetixes de la terra,la nostra.

Testament mural

2010-04-19T09:26:00.000-07:00

Testament mural

...de la mellor que mai vestís camisa.
Jordi de Sant Jordi.

El teu nom i el meu nom, escrits en la paret,
en aquella paret plena de cors i rúbriques,
en aquella paret de voluntats darreres,
mentre s'agonitzava de l'amor o la pena;
en aquella paret de la fosca escaleta,
entre paraules tendres i paraules obscenes,
paraules que parlaven d'un amor invencible,
paraules que parlaven d'un record de carn viva,
paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals,
i la pornografia delirant d'uns dibuixos,
en una convivència que m'agrada pensar.
En aquella paret suada dels amants,
amarada d'amors com un dur matalàs,
en aquella paret de friccions ardentes.
El teu nom i el meu nom feroçment enllaçats
quan també s'enllaçaven les nostres cames,
fosca escaleta que evoque i que no diré on és,
encara que em torturen, encara que em degollen.
El teu nom i el meu nom, ardents, en un arrap
sobre els algeps suats de la paret aquella.
El teu nom i el meu nom arrapats amb les ungles,
arrapats en la bruta paret de l'escaleta,
amb una voluntat de viure, de perviure,
amb una agonitzant cal.ligrafia dura,
entre coses obscenes i coses delicades,
exclamacions brutals d'un sexe poderós,
notacions ingènues de quadern escolar,
notes sobre la marxa dels esdeveniments,
aquell luxe d'autògrafs autèntics i primaris.
El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats,
aquell amor, l'amor, amor d'ungles i dents

Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul...

2010-04-19T09:25:00.001-07:00

Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul...

Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul
-dues meitats bessones desaparionades-
. La meva llengua com un caragol silent
ressegueix, lent, tot l'arbre, de l'arrel a la copa.

Amb l'amor a l'esquena, com una casa closa,
i un bri d'esglai al cap de les antenes,
m'emparro per l'escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M'agrada el teu cul i m'agrada el teu cap.
Un camí-laberint de saliva brillant
lliga els racons que el sol amb tall segur destria.

El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert, com un deliri,
de terra, al meu deler de boca viatgera

Sense fugir

2010-04-19T09:24:00.001-07:00

Escapo, sense fugir,
com qui perd el tren,
altra vegada,
cap a la gran ciutat.

Però avui és diferent,
avui faig olor a tu.

No em sento tan lluny
de tenir-te al costat
envoltada pels teus braços,
respirant el mateix aire
sentint el teu alè
al meu coll, mentre dormo.

Perquè avui és diferent,
avui faig olor a tu.

Llegint, al tren,
tinc la sensació de tenir-te
al seient del costat, o del darrere
i espero, que vinguis a fer-me un petó,
sense voler desconcentrar-me
inevitablement fent-ho,
però no vens, no hi ets, en aquest tren...

Només sóc jo,
que avui faig olor a tu

Que tinguem sort

2010-04-19T09:22:00.000-07:00

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg

Perquè vull!

2010-04-19T09:20:00.000-07:00

Plovia aquell dia. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!

Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortís!

Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!

Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!

Va dir-me: «Encantada». Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!

Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'estimar!

Vam viure un món preciós. Perquè vull!
Perquè tinc ja ganes de viure'l!

Després vàrem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!

Vam volar pel món. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de volar!

Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!

I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè sè qué és millor!

Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè sé que es pot menjar!

Van viure amb gent preciosa. Perquè vull!
Perquè estic tip de la contrària!

Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!

Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!

I acabo la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix

Ombra rapaç

2010-04-19T09:19:00.001-07:00

Si no fos el deler de l'esparver
i l'ull veloç del falcó que em percaça,
si no fos l'ombra de la meva passa
que m'estalona amb pas molt més lleuger.

Si no fos el falcó, i el falconer,
l'aigua, la set, quallades a la tassa,
si no fos la congesta que corglaça
l'alè roent del cor i del corser.

Si no fos l'esparver i el seu deler
que esparveren l'ullastre i l'olivarda,
si no fos el redall de la basarda
i el bec salaç que signa el meu terrer

et fitaria, amor, i el teu esquer
faria tendra l'hora més isarda.

Els teus llavis. La fruita. La magrana...

2010-04-19T09:17:00.001-07:00

Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Maria Mercè Marçal
Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat de sol, ales d’ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola’t al meu ventre
i cerca’m, amb verí d’amor, el centre
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l’escenari

Ets un sol

2010-04-19T09:16:00.001-07:00

Ets un sol. Sempre vas abocant dia.
Font ets de cel que despertes abril
amb el teu peu, la nata més subtil
del camí que s'estrella quan te guia.

¿Quin aire amarg, quin so de gelosia
tens tu, que, tot vessant, mansa i humil,
si et vull beure de llamp uses l'estil,
deixant-me als llavis set penjada, impia?

Per tu me lladra el cor un lamentable
crit negre, com una aigua amortallable.
Líquid lladrar amb passió de cel!

I tot jo mor en soledat obscura.
I a tu et pugen abrils, oh, criatura
capaç de convertir un lladruc en bel

Aquella nit tan llarga

2010-04-19T09:14:00.001-07:00

Aquella nit tan llarga

Ara et penso sovint en silenci,
ara em pregunto sovint
Què n’hauríem fet d’aquella nit tan llarga
quan encara no tenies paraules per omplir-la
Parlo dins meu
després d’aquest dolç temps
on tu erets d’una llunyana quietud inassolible .

Parlo del que va ser i és
del temps perdut i la tendresa que hem malversat.

Parlo d’aquella nit tan llarga
de les platges que vam recórrer junts
de les tardes callades
de tot el que vam imaginar i mai va ser
Parlo d’aquella nit tan llarga i tan breu alhora
Tu tan lluny
i a mi a penes em resta l’espai de mi mateixa per recordar-te

Cant de l'enyor

2010-04-19T09:13:00.001-07:00

Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort

A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat amb una pinta de marfil

2010-04-19T09:11:00.001-07:00

Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima adzabeja
a qui els d’or més fi tenen enveja
en un terrat la bella Flora un dia.

Entre ells la pura neu se descobria
del coll, que amb son contrari més campeja,
i a la mà que com el marfil blanqueja:
pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo de lluny tan atònit contemplava
el dolç combat que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,

que el cor enamorat se m’alterava
i temorós d’alguna gran desgràcia
de prende’ls treves ganes me venien

egocentris-me

2010-04-19T08:56:00.000-07:00

no seré shakespeare, ni moriré pegan-me un tir, no hem condenaran com a Lorca,espere que no,no res, no soc ni un ovidi ni vicent estellés,no seré machado aunque este machacado,hi ha camí i bon vi,ni cervantes ni delibes ni hernandez tampoc seré tan bo com poetixes com luzmaria o delfina acosta pobres nenes exclüides.
seré molt millor, seré el millor, seré encara més bo, un puto crack
egocentris-me egocentris-me,prepotencia divertin-me,narcisista hi ha que vore com m'estime

tots som poetes

2010-04-19T08:48:00.000-07:00

tots tenim un blog i done'm les opinions, tots vivim a costa d'allò que ha dit algú,
quasi tots ja som poetes però poca poesia en aquest món, sempre busquem la rima i quede'm mal amb el que voliem dir, compartim la hipocresia.
Tots sabem escriure i contar el que vivim, transmetre el que ens agradaria viure, tots som les estrelles en un altaveu i una habitació, el teu ídol el meu, sols escoltant la nostra pròpia millor cançó.
Tot és artificial, superficial, avaricios tu, jo
no podem escapar i el sistema és trenca per dins de nosaltres, sent una pròpia eina dels mateixos errors amb els que convivim constanment.
Tots som poetes i transmetem el que pensem alguns menys alguns més
Tots som poetes i escrivim en un paper
Tots sou ja poetes i el més cutre vos agradarà.

avuí

2010-03-30T06:16:00.000-07:00

tal volta sempre estat equivocat
o en alguna cosa m'enganyat
potser mai m'ensenyat
que sempre hi ha gat amagat
i darrer d'una desgracia
ve un funeral
si al final tot açò
ha sigut una falacia
i ja no soc ni jo
podria estar pagant el preu
d'aquesta creu
i de moment no va tan mal
en les drogues soc un animal
i sempre me s'oblida el plastic
vos que és tesic
d'aquest mal que et dic
opina esta volta no ric
ni plore
ni tampoc hem genolle
sesga la falta
de la mancància
resucitant cada dia
com una acrobacia

és veritat

2010-03-24T11:00:00.000-07:00

Quan arrive a les cent poesies vaig a fotocopiar-les i enquadernar-les,corregiré totes les faltes,vendre i regalaré els verços, em faré amb la pasta tresmil terços,en el bar on vomite aquestos verços,regalaré un follet a canvi de dos terços,i les últimes pàgines dedicades a poetes de cloaca.

tototoide

2010-03-23T09:00:00.000-07:00

tototoide la nit de la calavera
tototoide el dimoni i la princesa
tototoide violant a santa teresa
tototoide el cadaver de la jaqueta
tototoide les plantes parlen
tototoide cride'm a una ambulància
tototoide venen en helicòpter
tototoide el lleopard vol caçar-me
tototoide alguns passetgen ànecs
tototoide soc la merda d'arale
tototoide quina paranoide

el planeta inexistent existeix

2010-03-23T08:52:00.000-07:00

un dia en el planeta inexistent
vaig coneixer gent indesent
bones persones
marginals de carrer
atracadors a mans armades
recol.lectors de cors de dames
aficionats als assasinats
i mestres de la magia negra
poetes de l'oblit
en un escrit perdut a la sequia
pintors de targeta en blanc
pràcticants de l'heroïna
angels de la luxuria
bohemis carregats de penuria
et puc portar nena
a la pensió del fracàs ferit
on un dia el meu cor
va morir.

barrose,bucowski,andree

2010-03-23T08:44:00.000-07:00

barrose, bucowski, andree,
en tots m'han comparat
jo vull ser jo
en un pet com una astral
la lírica banal
cada volta hem resulta
tan trivial
que jo parle
que si de la teva cara de nina
de l'ultim tir de cocaina
de les rates
i la vida en les cloaques
de la nit i la lluna
de menjar cucaraxes
d'un club i una puta
d'hedonisme i desgracies
de masturbar-me per dins
de plantar flors i pins
barrose,bucowski,andree
que tindre jo
que no tenien ells.

el ying-yang

2010-03-21T09:11:00.000-07:00

se que tu estaràs amb mi a la primera llum llunar,en una galaxia diferent en dimensions paral.leles,dona'm la ma, vine ajuda'm a escapar ja no queden persones com jo,que preferixen paper boli i bon vi,que parlen d'amor encara que sone cursi,que som dels àntics de ramell i targetes de plenar-te el llit de petals,de fer l'amor a manera d'amants encara que no et tor-ne a veure més,que parec l'amant ideal,però tinc la part oscura aquella que em veu per terra,quan bec més del compte que és quasi sempre,qun alguna volta em drogue,quan em tor-ne animal i tot don igual,quan em perc de mi, quan el que dic no te sentit i si estàs amb mi a la primerallum llunar desperta'm mre del somni que de segur ho estava somiant.

la primer llum llunar

2010-03-21T09:00:00.000-07:00

oh nina si els teus llavis em rozaren,tan sols em rozaren,no podria evitar besar-te, i contar-te que qué guapa estàs, t'espere està nit,a la primera llum llunar, agarrar-te tan sols la ma i portar-te a aquell lloc que sempre havies imaginat,si els meus ulls blaus i els teus marrons miran-se són la nit el dia, alguna cosa va mal,i és que tan sols et puc veure de lluny,i en l'octava llum llunar esperant un t'estime o almenys un et convide a sopar, jo a tu si,i m'equivoque i s'hem traga el verí que em mata per dins amb el temps disparant-me bales de sang i m'assegura el fracàs del final el principi mai haviem començat si espere estic esperant em perc dins del mar de la nostàlgia aquell meravellos instant, efimer,fugaç,tota la nit en el parc amb bon vi esperant si vens si no vens si et quedes t'en vas i quan pases jo m'equivoque i havia anat a comprar tabac.

la policia

2010-03-17T03:49:00.000-07:00

avuí hem vestiré d'ahir, i cada dia repetin-se així,no hi ha res més incert que el qué no és veritat i t'enganyes tu quan veus que el temps és desembocat en la sucursal dels teus records en cada paisatge,vull que m'enteguen jo no parle de política així que no defendre cap ideal, que no siga la pau, em reserve les idees,jo publique paranoies,quan falten tres minuts per a que estalle la bomba, necesite acabar estes linees, van a tirar-me del ciber, senc sirenes sonar, em posen les esposes, la poli m'ha vingut a buscar.

un paraula

2010-03-12T04:53:00.000-08:00

necessite una paraula de la teva preciosa boca que em diga lloc i hora, que he vuiga tratar be, que jugue amb mi a eixes coses que m'agraden en el llit amb un paper i un boli,i que m'inspire el teu cos nu mel menjaria com les lletres que hem nenje a l'ordinador , i per hui ja hi ah prou necesite dormir

respira fort i tirat al precipici

2010-03-12T04:43:00.000-08:00

el teu pel respira nit,els teus ulls passió,el teu cos dessig i avuí m'he despertat pensant en tot açò,en un mal de cap de por en un breu mal d'amor,m'he fet 5 ibuprofenos he vomitat unes 15 voltes i amb tot açò que podria donar-te jo, que no fora més dolor, i si mire els teus ulls jo vull ser així que em brillen així que no tinguen por i que aporten calor,tanca els teus ulls i entregat a este desfet social,que no pot donar.te res tan sols entregar-te un sentiment que caurà deteriorat,de vegades voldria deixar-ho tot i arribar a ser persona almenys viure com viviu tots, tot seria tan fàcil vivint fora de la cova i dins de la ignorància, si em pare a pensar no puc soportar el dolor al meu cor i l'intente aliviar amb totes les drogues que hi han al mercat,i acabe tirat,ni els teus ulls són la mitat

rendit amb la toalla

2010-03-12T04:24:00.001-08:00

un trencament de mar habita en les distancies de l'extranya casualitat i vull unflar els nuvols de coratge per a contestar, no existeixen les cadenes que em vigilen per a tindre ales per caminar i vaig seguint el terme d'aquella dama que vull conquistar,com una història de contes que no és conten mai, ni són apropiats per a dormir, com la lluna vigilante recordan-me el teu pel cada nit dins del record del l'oblit en temps que mai han existit, trenque cada fum fugaç i desvaria l'alma que comporta situacions de ment inadaptada, viatge en primera classe peò no tinc transport tan sols unes cames i la petaca per a oblidar, com dir-te que no puc curar el cel que ha explotat en el meu mar, el seu simple alivi era la compassió i ara perc el terra i caig al fons dins d'una botella de ron on mirades tan posades a seguir-me i divertir-se han acabat suicidan-se i deprimin-se en vista de l'èxit ja soc del club dels oblidats aquell que no recordara mai, la primera fase del deliri, ja ve a mi dama de bata negra, i al meu soterrament ni corones ni agraïments, ni persones que em volien ni aficionats als funerals el meu cadver ja està sentenciat l'esperit respira un final i tu dormida , ja t'has despertat,com va la resca? com portes aquesta vida?
L'autoestima em llàstima en pecats de la delicia ahir er tan feliç i avuí em senc amb aquest büit,no tires la toalla desde les cloaques grans rates han sobrevixcut.

arrugada

2010-03-09T06:04:00.000-08:00

no tinc ganes de criticar res, de caure malalt tal volta ja ho estic, no m'apeteix escriure, no tinc ganes de riure, vull tirar-me d'algún pont i cauré en una font,vull mamar el cel de baix, encara que no m'apeteix molt res ni quasi res,les rates m'han vingut a visitar y la droga m'ha tornat ha repetir, si m.t, si m.x,o l.s.d,si trac c.d o un bolset ple de cures de cancer, o un whisket amb tabaquet,o maria radioactiva, o inclús la cura del sida, ja s'en va del tot la olla i que fas reina miran-me la polla, si no tinc ganes encara que la toques que la llepes encara que li parles i li digues coses calentes està arrugada i no vol eixir.

2010-02-26T09:24:00.001-08:00

cap

2010-02-26T09:20:00.000-08:00

cap cabet vine a vore'm, vine a vore'm, cap cabet vine a vore'm que fa temps, que no vens que no em contes res, cap cabet vine i comta'm com és tot per allà baix, cap cabet que m'han dit que estas perdudet,cap cabet vine avore´m que tinc fred.

P.C

2010-02-26T09:18:00.000-08:00

#############

¬¬¬¬¬¬¬
& .............´#´
.........´}...........#
#######################

ja l'he perdut del tot

2010-02-26T09:05:00.000-08:00

separa'm del temps, enterra'm en vida, critica cada verç, resucita melodia, torna cocaina, espai parcial incalculable, a la metafísica en temps real,verç creuat de imatges i paraules còncaves,com quan caves, i sols vols veure caves, i acabes en les cavernes alguna vegada en les tavernes, el cantó que s'alquila soc el client número tres i és tan trist, com antihigiènic, sino gastes condo apartat antes,dis-li a la receptora que prenga la de avuí demà o despusdemà, posa'm una voll-dam jose que estic marejat i són les 11 i el barça no ha marcat,ei tio cuidao per on vas que ma mare no em deixa tornar brut, no em mires així que ve la jalea real, la reina abella es esclava dels mascles,i a mi m'ascla tanta desgracia desafortunada femella tan bella com vella amb tanta o menos mamella,caradures de trages en bigot o barba, i afeitats,polítics querosènics del temps d'ahir i sempre,són tricornis amb síndrome de kranner que violen doncelles que fumen amb pipes de mimbre, s'encen la pipa el vestit,el poema,el teu món,el continent, el païs,l'autonomis, el poble i tu,culpable jo,pregunta per els setges jutges que m'han comdenat.

sols mira(ja he perdut el cap del tot)

2010-02-25T08:58:00.000-08:00

per fi ha vomitat la llengua el gat,estic un poc més il.lusionat,encara que comdenat per setge jutges d'un juzgat, que tinc el fetge malalt i em volen penjat, així i tot em senc trist,com els tres tristos tigres al tigral, acaricie els errors i comdene dels meus pensaments, els setges jutges són amenaçats de mort, si hem volen penjat el meu cadaver hauran de passar i penjeu-me un poc més alt que resucitaré per que el gat torne a vomitar la llengua i als tigres no és falte carn,si plou poc però per al poc que plou plou massa i tot,la plutja ha desnivellat ,el pol descongelat,les tempestes d'aire són ja una realitat, davant del jurat dels setges jutges i amb el fetge malalt ,disparé, que seguixc amb la llüita constant, que no em canse setge jutges condeneu-me per hedonista però no per anarcoidealista,aquell pas de català independentista, al final mel va robar el dentista, que és deixa obert el gas de la risa per no tindre penes ,les verdaderes comdenes estan ahí fora,mira-les, fa falta que te les diga ,sols mira,sols mira i setge jutges d'un juzgat que voleu aquest fetge deteriorat penjeu-me i mengeuse-lo amb la vostra dignitat.

alguna cosa per completar.

2010-02-15T10:49:00.000-08:00

hem vestiré de verd en la nit clara més rara normal evident en la història més cara, paradòxes que s'oxiden buscant el sentit de la vida i no el te sino el poses els pous de les boques amb coques dacsa il.lusionen presionen i evadixen el decà de la mentira.

Les dos nits(atravessant wels límits de la realitat)

2010-02-09T09:05:00.000-08:00

M'han vingut de nou pensaments al cap, si nena, d'eixos que tenia abans, quan tu vas negar, quan estaves tan lluny i distant, i a la volta tan prop al meu costat, quan navegaba entre pedres i vos en les selves, jo en el desert tu en un gran temple.

Diuen que eres un poc més golfa que ahir, que dins del teu mòn jo no tinc lloc, que encara que ara m'abraçes i em digues t'estime, els teus llavis són de color d'altre rimes

I recorde les dos nits, la que em vaig arrepentir i en la que el vas arrepentir, en pobles diferents, en concerts semblants, una no el coneixia, altra ja erem amics, altra ja erem amics nena,maleïts amics

ara camine per la ciutat, oblidant i recordant, abraça'm besam ací al costat, nostalgia dels records, somiaré els teus llavis color utopia fen-me un whiski un tequila tal volta tan sols una birria.
i acabar en llits desconeguts, arrepentin-me d'ahir
de vegades pense, podria haver-ho fet millor,se que no ho vaig fer mal.