La veritat ja no tinc ganes de seguir, un altra volta com sempre i penjat, crec que ja és hora de buscar un final, per tornar a començar, amb noves cares, un altra identitat, ací ja està tot perdut i total no hi ha res que guanyar, gracies per eixe temps compartit, però espere el moment de dir-vos adeu, que en algún lloc brilla un estel, que m'acaricia sense estar allí, no se si serà l'autoestima, o una jerarquía definida, tal volta el concepte que atribuixc teniu de mi, serà millor anar poc a poc buscant un altre destí, lluny d'ací, el meu somni deu estar molt lluny d'ací, però tan prop que si algún dia digueres que si, jo espere estar molt lluny d'ací, però no puc negar que tinc por, a anarme'n sense saber on, per això vaig poc a poc, però espere estar ben lluny abans de que hem rebente el cor, si i si una nova vida, tal volta un amor, un nou paisatge per passetjar a la gossa,potser hem propose fer vida sana, si és respira aire pur i puc caminar per la montanya, i jo espere que el destí al final siga amable amb mi, no li demane impossibles, simplement que hem porte lluny d'ací,vull eviar-te perqué quan estem tan prop no aguante sense tocar-te ni mirar-te que a voltes també pot molestar-te, però no ets tu la causa principal, quan soc jo qui no dona més de si ací, un destí lluny d'aquesta rutina, que puga començar de cero carregar a l'esquena els errors i comprometrem amb la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario