El bon amor

Iniciant descàrrega d'ultratomba

                                                  

                                                         Capitol 1C
                                              Descàrrega completada

Sort que passava una balsa amb una bella dama de pel extrambòtic i somriure insinuant agafan-me de la ma rescatan-me i oferin-me licor de mandràgora, hem va dir que vigilava el llac , que intentava allunyar els esperits malignes que durant tant de temps estaven causant el dolor i el horror a les persones.Hem va contar que mig home arreplegava les penes dels altres, per a poder repartir la miseria entre els humans, que si li donava les meves estaría condenant a altres persones, també hem va parlar d'aquell pescador, era un traidor i intentava atraure les ànimes cap a mig home.
Ella portava un arc amb fletxes de foc, el seu nom era  Lamaelha, guerrera del llac, després d'una llarga conversació y colpets de Mandràgora vam anclar sota un port.
Llum vaig dir, per fi , amb el seu somriure hem digué que no parlara amb ningú que si hem trobara amb algú no diguera que l'havia vist, contan-li lo de la nena , la boira, les voll-dammsno s'hi va sorprendre.
.
Hem va donar una espasa amb diamants brillants , deia que la va forjar el pròpi Odin  per a preparar-se per al ragnarok, però abans de despedir-se hem va mirar coqueta i hem va fer un petó dien-me a l'orella tots els mons s'han entrellaçat, el temps restant son 9 dies, els deus van a baixar en qualsevol moment la guerra dels espectres va a estallar, hi ha molta historia que contar, millor que ho tingues que averiguar. Jo soc lamaelha una valkiria expulsada dels temples d'Odin per una historia que averiguaràs si sobrevius al ragnarok, vas a trobarte de tot tipus de criatures en aquest viatge, conserva les teves penes potser el serveixen d'ajuda, espere voret abans del nou mòn, hem va dir mentre desanclava i apuntava algún lloc amb el seu arc.
Vaig seguir el meu camí, col.locan-me l'espasa a l'esquena i en alçar la vista vetge un poblat, la gent m'obserbava de lluny i tenien un drac en una gabia, celebraven la seva captura, amb licor de mandràgora i estofat de cangur.

Iniciant déscàrrega d'ultratumba

                                                   Capitol 1B

                                                La boira fantasmagòrica

Va siguent hora de reprendre el camí,que aventurarà aquest destí.Vam desanclar i començí a remar, la oscuritat es mantenia ferma i febril, crits d'auxili que no podia prestar atenció, no cabien en la meva visió.
El llant de la nena que havia estat silenciada, hem recolzava alhora que hem preocupava, hi ha que seguir endavant a pesar del espant, mig home ens està esperant, una boira molt condesada començava agarrar forma, la forma d'una cara desfigurada i els ulls de la xiqueta s'obriren com a plats amb la mirada perduda i sagnant i asustada, li vaig preguntar, no parlava tan sols obserbava, li vaig insistir i és posà els dits als llavis per demanar-me silenci.La boira ja havia obtingut eixa forma humana.
Som els esperits hem vingut ha buscarte per fi, sonaba entre ecos com una de les meves primeres poesies.
El desencant reina per aquest llac, digué la xiqueta, en realitat vaig quedar-me sorprés al veure que havia obert la boca, però més sorpresa per a mi quan començà alguna cosa pareguda a un atac d'epilềpsia.
Intentava tranquilizarla i al posar-li la ma al muscle pogué observar que entre la roba tenia cucs que es menjaven la seva carn, si estava molt asustat i no hem creia aquesta realitat.
Quasi s'hem havia oblidat eixa boira que estava dirigin-me la paraula entre l'atac epilèptic d'aquella nena, entre rises macabres i la boira pensava que ja no arribaria mai, que hem quedaría atrapat com un espectre en aquest llac.


Un soroll emergent de vent arrastrà el vaixell fins fer-lo volcar, ella hem demanava ajuda, pero corria perill la meva vida, l'aigua era gélida, plena de coses impossibles de reconeixer i molt al fons hi havia una bandada de voll-dams que venien com un llamp cap a mi, vaig acaxar-me i xocaren contra el vaixell que obserbava com s'afonava amb l'aigua dolça i la doble malta.
És el final, ja no hi ha res que puga fer, eren els que posaven fi al meu camí, eixos maleits esperits.

Iniciant descàrrega d'ultratomba

                              Capitol 1A 

                         Viatge a l'oscuritat  

Va amaneixer, que tot tornaria a ser normal i simplement un malson, mentida.Ttot estava del revés, els morts ballaven dances, els vius permaneixien inmovils, com si algú poguera detindre el temps.
Hem va pareixer bona idea anar al bosc, allí sentia el sorroll més natural daquest amaneixer, al acostar-me, una serp s'hem va creuar, ves amb bon ull, hem va dir un home que pescava al llac, mentre jo arrosegava les meves miseries dins d'aquest sac d'ossos. Li vaig preguntar, voste no podria dir-me un lloc on enterrar aquest sac, i que portes a eixes sac hem va recriminar, abans de dir-me un lloc on poder desferme de le meves penes .
Si creues el llac en aquest vaixell trobaràs un acantilat, si eres capaç de baixar, allí veuras un home partit per la mitat, ell s'encarrega de balancejar les miseries de la gent, però siguis caut, no soporta que les miseries dels altres li toquen els ous.
Hem vaig embarcar rumb a aquell acantilat, açò ja serien les 12 del migdia, pegava un sol que estava marejan-me, i s'hem va fer tot oscur, no podia observar res, ni la direcció en la que anava,per el llac els reflexos d'antigues víctimes m'avisaven del perill d'atravessar l'acantilat, un vent de ponent càlid que xiulava avisant el torment, núvols negres com de carbó , el pitjor va ser eixa sensació gèlida agarran-me del muscle, vaig caure de ple a l'aigua i al fons del llac quant pogué obrir els ulls, una xiqueta morena, d'uns cinc anys, és sumergia.
Vaig enfonsar-me per intentar rescatarla i al acostar-me podia observar com somria sense obrir els ulls, la vaig agarrar en braços i vam conseguir tornar al vaixell, ella no responia però el seu somriure i la seva ceguera eren permanents.
Estava perdut no sabia que fer, vaig fer un colp d'ull per poder mirar si hi havia alguna eixida cap algún lloc, però vaig pensar que millor posar ancla i esperar a que tornarà la llum, o poder tindre almenys un poc de visibilitat.
Al girar-me per a sorpresa de mi, la nena estava en una postura molt extranya, emitia extranys sons i feia moviments abstractes.
Allí estava jo, la nena i les penes a un racó d'un llac negre amb fantasmes per peixos, buscant un esser que casi pareix que siga extret d'un mite o d'un llibre de fantasia, eureka, havia trobat un parell de cigarrets per al camí que ens espera.

Iniciant la descàrrega en ultratomba

                                                                Pròleg

s'obrin les portes i torne apareixer, desde el container estaba contant les hores, ningú venia a arreplegar-me, sentia algo extrany en el meu cos, algú hem parlava però jo estava sol, uns nens en provessó xiulaven en grup aquesta cançò, si, ja s'han apoderat de mi, hem dirigixc cap al bar més próxim, necessite la medicació.
En el carrer penjats estàn, els cadavers dels meus amors i jo sense calefacció, un ombra al altre costat que recònec per la figura però no hem ve a la ment, algún esperit d'algún experiment o algun antic poema que pega contra el vent, si vent, fa molt de vent i és gèlid,ademés pareix que no passa el temps,pe fi puc preguntarli a ella on estic, pareix viva encara que amontonada entre cadavers senc com respira.
Escolta jo li deia i hem mirava perplexa, deia alguna cosa, era un to suau, un altra vegada per la cera del costat els maleïts xiquets cantant, ella deia que aniria pronte a l'oscuritat, el precipici on el vas trencar el cap, l'espiral que el va envolar, quan els espectres del infern ja han destrüit el joc, sols queda la devoció, el kaos i la destrucció.
No vaig fer cas la vaig deixar morir i vaig seguir caminant, una llum , milacre, per fi un bar,,ple de pantalles recordant el teu passat, els teus pitjors moments, el teu temps cruel, i un cambrer, algo bo vaig dir, almenys no hem quedaré amb res, era un bar per a menors i no tenien alcohol terror, tenien wifi, tenien licor de melocotó d'una boda que va sobrar el dia que la felicitat és va casr amb la mort, amb un poc de sort quedaria gel, d'un fiambre de quan van assassinar al teu yo.
poc a poc i com un zombie , comença reconstrucció, açò és tan sols una introducció soc de por i ja no estic mort, i una altra vagada els xiquets cantant està cançò, eixa noia torna apareixer creia que ja era historia, vols compartir la pometa hem va dir, però després de deixarte morir encara vols gaudir amb mi, li vaig preguntar, quan es va llevar el vestit no m'ho vaig ni pensar, sang tan sols sang i rises macabres , una finestra on s'asomava algú, tots els fantasmes del meu cap s'havien fet realitat, la fantasia, la meva imaginació havia cobrat color, ja no trobava el contenedor, el meu amagatall on hem lliurava d'aquesta oscuritat.
Escrit amb la sang de la meva férida ahí dins del bar havien escrit, ja no hi ha alcohol que cure,però si terror que dure, horror jo no tenia alcohol, amor jo temia al alcohol.Tot és desvaneix, tot desapareix, i la vida és un bucle on tot renaix, on ens tornem a trobar, més vells però més guapos que mai, cadascú en un horror al damunt quin és el teu?
Horrors per la teva pell, terror en el teu cervell

Espectres del infern ( zombies tecnològics)

Capitol I Espectres del infern esteu tan aprop que no ús puc mirar,reflèxos de la llum atrapeu el meu destí, no deixes entrar la por a les sombres son camins, y s'acosten estan a cent kilometres de mi els puc sentir, ja senc els passos ja, vos senc caminar, s'acosten a mi i no se on estan,ratjos sobre mi no se si son els esperits, hem podeu sentir?qui va per ahí, espectres del infern s'acosten a mi, son els candils, que juguen per electricitat,son silencis que atronen cap al cel, nuvols negres nuvols,fermenta el entusias-me, disminueix la raó,no queda altra explicació no, no queda cap explicació cap explicació cap queda ja o no? venen ells venen no se per on van però se per on venen, no se qui son y els conec de vista, mai els he vist, aigua, molta aigua, hi ha molta aigua,la marihuana parla, no parla el gos rabiós parla la marihuana, llum de fons venen o vaig, qui son? seran els d'allà, els escolte caminar,escolte pasos, s'acosten ha mi,on estan els que van vindre ha buscar-me per fi, on estan, no estaran dessangran-se en cada verç, on esteu esperits del destí, si ara son els espectres del infern fi al meu camí, ací estic, vos espere, en cada racó hem menetge, si també ús busque no fa por, esperits espectres, vingueu a buscar-me per fi, sang, sang freda, necessite sang, armonia, està pausan-se, no cesa i descansa,descansa, la bèstia descansa, alerta, obri els ulls, la bestia s'acosta, la senc, la note, quasi és extrany ,pronte s'acosta, ràpid, tardarà en arribar, caminen poquet a poquet, el mon està desordenat hi ha un bixo que ens vol mossegar s'ha expandit el virus global les tonteries que dic son früit d'un lapsus social la tecnologia s'esta procreant parlen més les màquines que la veu, no tenim remei ja son ells i uns quants van per la nostra ment, vos estic advertint, ei, que soc una màquina parlant, no estic s'han apoderat de mi, s'han apoderat de tants, comoditat hem venen els objectes, hem venen tantes coses no tinc prou andades la mitat de la mitat de lo aprés ha desaparegut, funcionen ells per mi, no soc jo qui ha tornat ha decidir en el camí quin de tots ha sigut el sol obert, on estan les sombres?que sembla que ix el sol on está el sol que sembla que ix la lluna on està la lluna que sembla que és l'amiga de llops, llops de mitja nit venen s'acosten trepen per ahí,soldats hem de reunir soldats, soldats pensants, hem de coneixer la realitat, on estan? s'amaguen, la realitat s'escapa,sombra de les sombres,llum de les llums barretjeu-se, fusioneu-se, queda gris i no és veu clar, puc observar xicotets detalls, importancia elevant ens están observant no és podem vore viuen per el nostre cap, ens estan agredint, els espectres ens estsn agredint,volen el suc del nostre encefal, son célula,el succionen la personalitat, eres una màquina andante palante y patrás, i s'acaba tira més un pel de figa cun elefant africano.

Casi un whatssap ( zombies tecnològics)

una volta caus en els braços de la veritat, veus que tot és pitjor que com quan t'ho havien contat,sincerament, quasi tots ho sabreu, i obric la porta a qui vullga entrar, al meu funeral, tan sols soc lletra, jo ja no estic, tan sols aquesta lletra, eixe soc jo, ara podeu dir-me quina és la vostra concepció,, si les paraules venen de dins del vostre cor, sino podeu perdrevos en un contenedor, jo en eixos llocs ha sigut on he pogut trobar calor, i vosaltres no crec que ho trobeu diferent a la vostra puta vida miserable indesent, les multinacionals ja picotetgen els cadavers, ésta vegada les colonies no ús salven, i contra vosaltres van a tornar-se totes les armes, i tu no t'alarmes i encara m'exclames que son necesaries.

ja tot es basa en el negoci el oci entre les persones és fictici, soc víctima del genocidi, de la política del terror entre humans sense mirar al de dalt, si voleu tindre-ho clar, jo no parle de polítics ni de titireters, jo parle de vosaltres, que sou qui ho utiltzeu, el misteri no està molt més lluny de l'euro i la poca dignitat que vos queda capullos.

Missatge de facebook (zombies tecnològics)

soles hem queda pensar que no pasa res que arriba el mal temps i hem pega el baixò, que tan sols és quëstió de medicació, no hi ha alcohol que no cure, ni tristeza que dure, una eternitat. Així que tranquil, encara que el cor és desgasta i no se si aguanta un altre bac, aniré posant les decepcions al sac, i les il.lusions al sud, vixquent ja sols per viure perqé quin remei, de vegades hem pregunte per que de vegades com i unes altres quant, de tan en tant vaig tantenjant, sabent que al final anirà empitjorant, i unes altres voltes preguntant, quin és el error? hi ha terres maleides que estan molt pitjor que jo,tal volta eixes persones no tenen estes preocupacions, però torneu-me a maleir-me, dient que no és pa tant, persones pitjor que jo hi han i el mon és tan gran, que una xicoteta ànima tan sols vol expresar els sentiments i que li arribe a algú, no sempre puc ser, no sempre puc estar, i s'hem dona be pareixer, quan lo superficial ha guanyat a la identitat en una societat, les persones que parlem de dins hem perdut credibilitat i les apariencies ja no enganyen és una conspiració de mercat, sino eres sexy wapo i famos, si no tens res,  que agraixc el que tinc encara que no ho sàpiga valorar, la lluita del cor serà constant si no t'unèixes a una moda i eres un zombi errant.

Llluny d'aci (L'era dels zombies tecnològics)

La veritat ja no tinc ganes de seguir, un altra volta com sempre i penjat, crec que ja és hora de buscar un final, per tornar a començar, amb noves cares, un altra identitat, ací ja està tot perdut i total no hi ha res que guanyar, gracies per eixe temps compartit, però espere el moment de dir-vos adeu, que en algún lloc brilla un estel, que m'acaricia sense estar allí, no se si serà l'autoestima, o una jerarquía definida, tal volta el concepte que atribuixc teniu de mi, serà millor anar poc a poc buscant un altre destí, lluny d'ací, el meu somni deu estar molt lluny d'ací, però tan prop que si algún dia digueres que si, jo espere estar molt lluny d'ací, però no puc negar que tinc por, a anarme'n sense saber on, per això vaig poc a poc, però espere estar ben lluny abans de que hem rebente el cor, si i si una nova vida, tal volta un amor, un nou paisatge per passetjar a la gossa,potser hem propose fer vida sana, si és respira aire pur i puc caminar per la montanya, i jo espere que el destí al final siga amable amb mi, no li demane impossibles, simplement que hem porte lluny d'ací,vull eviar-te perqué quan estem tan prop no aguante sense tocar-te ni mirar-te que a voltes també pot molestar-te, però no ets tu la causa principal, quan soc jo qui no dona més de si ací, un destí lluny d'aquesta rutina, que puga començar de cero carregar a l'esquena els errors i comprometrem amb la vida.

La teva tristesa(Pervers, dolent i a la cara)

una estrella de color mor al costat de sol, jo no et puc fer feliç, però estes coses són així,puc evitar sentir-me mal, i ademés a un preu barat, quan costa la felicitat, quines paraules equivalen als teus llavis,no se si podré buscar-les per els diccionaris,vaig vagant en els poemaris, frases de lligar fàcil,però de resultat esteril,i una gota d'aigua en sal s'ha secat al teu portal,després vindra la borratxera, et preguntaré perque no et quedes i tu hem contestaras per la teva tristesa, bellesa et reclame quedat,no amb la teva tristesa, demà serà un dia nou,gris total, igual, et vore tal volta no, i potser preguntaras, la questio que tu ja saps,el contestaré que tot va igual,els teus ulls s'apartaran no hi ha res que hem fa més mal,que no acceptes els meus mals,i no se com curaré, la meva tristesa.

50 fumentires (Pervers, dolent i a la cara)

Alcohol i mentires, en tarimes que la vida, és una fira, sentadet en la cadira, tot el que diga serà deberes, sense gota de conyac, a la porta del teu nas, afrontat si ja l'has liat, mena escames de peix per a posar-li més dificultat,si sents un vals, vas bufat, si hem trac el mac, de la bolsa una emburguesa, ja t'has pirat, de la mentira ara ve la comoditat, torna'm el tros de pell que et vaig deixar, paga'm el seguro de meves cordes vocals, dixa de dir paraules que només entens que tu y comença per lligar frases amb sentit, i ara a lo que anava a donar-te la sabiduria en dos paraules i si tens ganes tres, alcohol i mentires, fumat un planta i no t'abrigues, que tens la pigota más apegat a mi les pigues, i en tres, fumentires y alchool, m'apetix dir.te 50 fumentires.

Mig òs ( sistema nerviós, sentiments i un gos)

Aquesta és la història que aneu a sentir, ell era un gos,molt pollós, i ella una gateta, divertida i molt coqueta, el gos li va oferir un tros d'òs, però la minina va preferir, el ratolí d'aquell lleó, desde aquell dia el gos camina sol, aullant com llop la lluna, fugint d'aquest sistema, que no li dóna alternativa,la gateta molt contenta viu al cau amb el lleó, i és totes preferèixen algú que siga treballador, que és curre el seu amor,el gos buscaba òssos, per evadir-se del seu cor, o montar una gosseta, que li venia més a ma, així i tot va decidir fer camí, iencara que és creuara amb les trampes del destí no podia oblidar a la gateta, que va dir no al mig ós que li va oferir.

ha quedat guapa esta e...

Amb un gosset i un gatet (Sistema nerviós, sentiments i un gos)

Ella passetja en dromedari y te un novio atlètic, que, ni fuma ni beu, la porta de viatge , l’acompanya, on ella vol, no són dos són sol un, y ella és el meu amor, ell sap tots els seus secrets, jo tan sols un poquet, l’acompanya de la ma a comprar-se algún vestidet i jo hem lie un porret, per oblidar un ratet, i se que li agraden, li fascinen els gatets, i a mi també i m’apasiona la idea que d’ací un temps, els dos junts cuidem un gatet y un gosset.
sona cursi però estic penjat i ja fa temps, no se que fer, repasar la fantasia inventant moments o asumir d’una vegada la realitat, que ningú s’enamorarà d’aquest penjat ,si no és ella no crec que trobe altra possibilitat, i és imposible que és cuine en mi, en la meva ment uns altres sentiments, ja hem sobra panxa i falta pel, i la salut no és que diga’m que baja be, l’alcohol es quasi una necesitat, un sustitut d’allò que hem falta, quan estic en el llit trompa el coixí te la seva forma.
Se que ells no deixen dormir al veí, i jo no el deixé en pau al posar música i films, per estar aburrit, alguns hem diuen que li ho deuria dir, però soc un covard i d’aquest embòlic no se com eixir, si vos dic la veritat fa més d’un any que no l’he vist, en el meu cap és un àngel que m’ajuda a seguir, encara quue a vegades hem delimita el sentir, hem fa sobrir, com escèptic que soc deuria dir, que és cosa del cervell que no és res més, la putà és que el cervell existeix, alguna part d’ell adoptat la seva forma, a voltes la veig en l’espill, quan crec que soc jo l’enemic, e intente pasar página i no puc,ademés pel matí ja no he senta be el suc, i bec, la meva decpció, buscant el seu cor en contenedors del meu amor, porte flors a les afòres del seu cor , sense colors, transparents com nostra situación, ella no és més que la meva ment, i la realitat, que qui no prefereix, el primer parraf, però encara així, no vull resignar-me a cuidar un gosset i un gatet, amb ella si, amb ella amb mi, amb ella allí no, amb tu i un gat, amb tu i n gos, jo li posaré Bobby, com li posaries tu al gat, no m’he d’arrastrar, això diuen no els agrà, soc un poeta escric el que senc, igual demà tinc un altre pensament, amb un gatet, amb un gosset.

En un tancar d'ulls( Sistema nervios, sentiments i un gos)

A l'entorn d'un mon distorsionat busque calma en un lloc inapropiat que fa del solitari el santuari de la imaginació, camins i sendes, oscures i obscenes, relació de llista de penes, alegria a contagotes mesurades dràsticament, tancat en aquestes meves quatre parets, volant a tot arreu quan tanque els ulls, i sempre falta la realitat, que no la trobe, on s'amagat, que de mi escapa, la veritat, i no vol ni vorem la sinceritat, que algú m'ajude a trencar els murs que el porten allò comú, o deixeu-me en aquesta gabia de grillats, pensant en escapar a un altre lloc de dins del meu cap, viatjant amb la sinàpsis com a transport i les neurones albines de revisor, amb el cortex com equipatge, i el globus frontal organitzant el viatge, el cerebelo tramitant el destí i el cervell dels collons decidint per mi, les neurones ballen un vals agarrades i s'acomoden per al viatge, el cor al portamaletes si algú li diu algo, ja sentira, si la cosa va be, i si va mal al portamaletes, amagat entre el lateral dret y el espinocràneal.(ara ací molaria fer, na na na na na na na na...)

A un amic, a tots els amics(variant envoltoris de cristall)

se que són dies de plorar la situació ho requereix i el seu respete és així, se que vindran dies oscurs de la ma dels nostres cors se que el temps cura tot però avuí ha ha deixat un buït, que no se com dir, qu estem ací, que ens tens ací, reünits amb el vi, que encara ens queda molt per disfrutar, va pa tu, va pa tots, que el temps és or, i ja vindrà la força vital, que ens en plenara, per a seguir en el camí, perquè som forts, i tornarem a disfrutar, tornare'm a sentir amor, tornare'm a cantar, perquè hem tornat, per a ser els millors, i som la força indestructible

Més bo que roïn (variant envoltoris de cristall)

Quan creus que no pots més, els pensaments són de formigó i naix en tu un dolor, on no pots veure l'horitzó, si no saps ja com expresar les emocions i els dies pareixen de cartró, si no trobes evasió en els teus pensaments, hi ha un lloc on els dies són de color, mira en el teu exterior, hi ha més coses bones que males si saps apreciar, i la llüita és constant en el teu cap.

Allà on vatges on el trobes al teu alrededor està ple de felicitat, no m'importa el que diguen els cabrejats en la societat, ni tampoc els infeliços que aparten la seva felicitat per la tristesa exterior, ells no saben que on falten recursos sobra amor.

I sents eixe intens dolor en la nuca, que pareix que no acabarà mai, i en el fons pots respirar, pots recordar, segur que hi ha més coses bones que roïnes, perquè en la vida tot és redüeix a poder-te expresar, poder contar i escoltar, no pots sentir la soledat si no hi ha un cataclis-me i sols sobrevius tu, ahí fóra ens estan esperant, deixa de costat tots els prejudicis, anem a conèixer a la humanitat, segur que allà on vatges hi ha més bo que roïn, si saps apreciar els valors que encara ens queden als humans.

Entre vins i poesia ( variant envoltoris de cristall)

La vaig conèixer en la barra en un moment, que anava més content de lo habitual, li repetia algunes frases i el seu somriure era celestial, hem convidaba a mirar els seus ulls, i jo hem quedava apoyat pensant si els àngels existiran de veritat.

Vaig passar tota la nit jugant amb els amics, ballant i disfrutant dels concerts i del alcohol, fins que vaig caure en un silló jo ja no podia més i ella s'en va anar.

Hem vaig arrepentir de no poder-li dir:

Si no tens novio nena m'oferixc voluntari, firmem-ho davant notari, fes un cercle en aquest dia del calendari, crec i no se cert que estic enamoran-me, posa un vi pa bufar-me i deixem al final la degustació, ahí darrere crec, hi ha una habitació, algú ha deixa dos veles i poemes per a nosaltres dos, i si preferèixes, anem a vore amaneixer junt al riu amb els ànecs, no se si vaig perdre el control.

Ara tan sols se el nom i k li agrada el r'n'r, no se si algún dia ens creuarem, i la nit va passar, entre, birres i vinets, herberos i concerts, porrets i poesies, rises i pastilles.

encara que el cristall( variant envoltoris de cristall)

avuí que la ment m'inspira, la vida no respira felicitat i la droga apartada de moment del pensament, i en el creuer dels meus sentiments, al costat una tarta de llima que hem vuig menjar, em parla d'amor el subconcient, cuidao no el pase com aquella vegada, pensa un poc abans de caure en males mans, i li les mire i són tan boniques, que a mi m'entren ganes de fer manetes, i portar-la a fer malifetes, és un vici que no aguante, pitjor que deixar el alcohol, dixar-te en un altre lloc, o ara o mai, disli-ho ja..............................(la resposta serà demà)