Iniciant descàrrega d'ultratomba

                              Capitol 1A 

                         Viatge a l'oscuritat  

Va amaneixer, que tot tornaria a ser normal i simplement un malson, mentida.Ttot estava del revés, els morts ballaven dances, els vius permaneixien inmovils, com si algú poguera detindre el temps.
Hem va pareixer bona idea anar al bosc, allí sentia el sorroll més natural daquest amaneixer, al acostar-me, una serp s'hem va creuar, ves amb bon ull, hem va dir un home que pescava al llac, mentre jo arrosegava les meves miseries dins d'aquest sac d'ossos. Li vaig preguntar, voste no podria dir-me un lloc on enterrar aquest sac, i que portes a eixes sac hem va recriminar, abans de dir-me un lloc on poder desferme de le meves penes .
Si creues el llac en aquest vaixell trobaràs un acantilat, si eres capaç de baixar, allí veuras un home partit per la mitat, ell s'encarrega de balancejar les miseries de la gent, però siguis caut, no soporta que les miseries dels altres li toquen els ous.
Hem vaig embarcar rumb a aquell acantilat, açò ja serien les 12 del migdia, pegava un sol que estava marejan-me, i s'hem va fer tot oscur, no podia observar res, ni la direcció en la que anava,per el llac els reflexos d'antigues víctimes m'avisaven del perill d'atravessar l'acantilat, un vent de ponent càlid que xiulava avisant el torment, núvols negres com de carbó , el pitjor va ser eixa sensació gèlida agarran-me del muscle, vaig caure de ple a l'aigua i al fons del llac quant pogué obrir els ulls, una xiqueta morena, d'uns cinc anys, és sumergia.
Vaig enfonsar-me per intentar rescatarla i al acostar-me podia observar com somria sense obrir els ulls, la vaig agarrar en braços i vam conseguir tornar al vaixell, ella no responia però el seu somriure i la seva ceguera eren permanents.
Estava perdut no sabia que fer, vaig fer un colp d'ull per poder mirar si hi havia alguna eixida cap algún lloc, però vaig pensar que millor posar ancla i esperar a que tornarà la llum, o poder tindre almenys un poc de visibilitat.
Al girar-me per a sorpresa de mi, la nena estava en una postura molt extranya, emitia extranys sons i feia moviments abstractes.
Allí estava jo, la nena i les penes a un racó d'un llac negre amb fantasmes per peixos, buscant un esser que casi pareix que siga extret d'un mite o d'un llibre de fantasia, eureka, havia trobat un parell de cigarrets per al camí que ens espera.