Buscar este blog

martes, 9 de febrero de 2010

Les dos nits(atravessant wels límits de la realitat)

M'han vingut de nou pensaments al cap, si nena, d'eixos que tenia abans, quan tu vas negar, quan estaves tan lluny i distant, i a la volta tan prop al meu costat, quan navegaba entre pedres i vos en les selves, jo en el desert tu en un gran temple.

Diuen que eres un poc més golfa que ahir, que dins del teu mòn jo no tinc lloc, que encara que ara m'abraçes i em digues t'estime, els teus llavis són de color d'altre rimes

I recorde les dos nits, la que em vaig arrepentir i en la que el vas arrepentir, en pobles diferents, en concerts semblants, una no el coneixia, altra ja erem amics, altra ja erem amics nena,maleïts amics

ara camine per la ciutat, oblidant i recordant, abraça'm besam ací al costat, nostalgia dels records, somiaré els teus llavis color utopia fen-me un whiski un tequila tal volta tan sols una birria.
i acabar en llits desconeguts, arrepentin-me d'ahir
de vegades pense, podria haver-ho fet millor,se que no ho vaig fer mal.
Publicar un comentario