mil trossets mateixa li pose

vaig a trencar-me en mil trossets i repartir-me en la meva miseria, tristesa és el que m'acompanya i per sempre és quedará, jo repartit,trencat parlant amb soledat unic amic i amor, única flor del meu destí, botella de nou amb tu, diarrera matutina, maria i cocaina, crec que de començar a aprofitar la vida, a la merda tot, vindrás a contar-me coses de la felicitat, vosaltres quedeu-se amb la vostra ignorància jo amb la realitat, quan esteu a punt de morir i penseu ojala açó havera passat abans, així hem senc, cabrejat, com un soldat, abatut per el general,el que m'afecten són les xicotetes coses, que cada vegada son pitjor,no és un altre amor no conseguit, és una conducta sobre mi, tornaré a la barra cambrer, dona'm la botella de whiski que després men vaig al carrer i tinc fred, psicòlegs ja no son la solució, vas a dirme-ho a mi,pa psiquiatres ja tinc la meva medicació, recordeu la frase feta, no juzgues sino vols ser juzgat? recordeu la meva no juzgueu sino voleu ser enterrats,tal volta ho dessitjeu, anem a explicar cada xicotet detall resulta ser un tall, en la meva férida oberta, anireu seguint tiran-li sal, que m'ajude algún amic, no gracies, no tenen la calitat, la dama de la que m'enamorat, millor que sen vatja a pastar fang, l'amor és una merda, l'amistat una basura, les promeses son mentir, les realitats igual de tristes com la vida

autoestima baixa si, raonat? també

ja hem cansen les poesies optimistes i que hem conten que tot és tan bonic, si hasta dins d'un grup d'amics està jerarquizat, i existèixen preferències per molt que hem digues k no, vos dic a cadascú l'ordre en que ho preferiu, jo en el pas del temps m'he convertit en l'últim eslavó, tal volta per això estic estudiant coses relacionades en la manipulació, és que s'heu convertit en robots i algo falla i no soc jo, autoestima baixa? si cada vegada que estic present soc un fantasma ausent i les meves paraules se les emporta el vent, aquestes queden ben claretes per a les poques persones que m'atenen, si tinguera una pistola amb una bala crec que mai ho havera dubtat, però ara mateixa vullc seguir per si acàs, algún dia puc volar,com vetgeu compregueu que a mi ací no hem queda res, s'acumula sols runa i abulició,igual tinc que canviar jo, nose, com sempre dieu que un sols ha de ser un mateix,no estareu experimentant en mi i fen-me desden, tal volta involutari, no se, no vos veig tan intel.ligents, i és el més fort del mon, és la fama, cosa extranya, siguem els màxims exponents del poble, jo crec que primer hauriem de saber guanyar el pa de cada dia

una volta caus en els braços de la veritat, veus que tot és pitjor que com quan t'ho havien contat,sincerament, quasi tots ho sabreu, i obric la porta a qui vullga entrar, al meu funeral, tan sols soc lletra, jo ja no estic, tan sols aquesta lletra, eixe soc jo, ara podeu dir-me quina és la vostra concepció,, si les paraules venen de dins del vostre cor, sino podeu perdrevos en un contenedor, jo en eixos llocs ha sigut on he pogut trobar calor, i vosaltres no crec que ho trobeu diferent a la vostra puta vida miserable indesent, les multinacionals ja picotetgen els cadavers, ésta vegada les colonies no ús salven, i contra vosaltres van a tornar-se totes les armes, i tu no t'alarmes i encara m'exclames que son necesaries.

ja tot es basa en el negoci el oci entre les persones és fictici, soc víctima del genocidi, de la política del terror entre humans sense mirar al de dalt, si voleu tindre-ho clar, jo no parle de polítics ni de titireters, jo parle de vosaltres, que sou qui ho utiltzeu, el misteri no està molt més lluny de l'euro i la poca dignitat que vos queda capullos.

te la dedique nena

si hem demanes el cel tan sols podré ensenyar-te els estels, però podem tocar-nos Júlia i despertar als habitants dels gratacels, si vols la lluna nena, no puc donar-te-la, però si està plena hem transfor-me en llop i poc a poc aniré menjan-te millor, si vols el sol mirat a l'espill,i si vols el mar, flotarem en l'ocea, jo hem confor-me en besets a la boqueta, alguna caricieta i clavar-te-la sancera.

si et dic la veritat, m'agrada tocar-te tan i et dic que el massatge a tot el cos per a quant, tu trankila jo respete, però soc humà, dis-me que almenys m'abraçaràs, no vaig a fer referència als teus atributs, encara que amb ells tots els meus pensaments siguen bruts.

eres un somni que no alcançaré mai, eres la reina de la meva soledat, eres l'aliment de la meva virtuositat,la meva respiració alienant de estar al teu costat i no poder-te besar, no poder-te acariciar, no poder-te estimar, jo tan sols et demane que no hem negues el dret a somiar.

conte contat i aquesta historia ja s'acabat, si és que havia començat o si tal volta feia temps que no t'ho havia mostrat i en el mon una vela s'apagat, el teu destí ple de il.lusions i cants a la vida, d'alegria i compartir felicitats, jo en el meu oscur camí entre versos d'hipocresia i desfent-me poc a poc la vida, sense saber com compartir la monotonia.

açò és de la admirable senyoreta JULIA DIMAS FERRI

LA OTRA LUCHA DEL SIDA
La salud pública española debe de actuar y hacer programas de prevención para todos los ciudadanos. Actualmente existe un Plan Nacional sobre el SIDA del cual, el Ministerio de Sanidad y Política Social se encarga de la coordinación de programas, leyes de bases y reglamentos, relaciones exteriores e internacionales, farmacia e investigación. El Gobierno Central y las Comunidades Autónomas son responsables de su debida vigilancia epidemiológica, prevención, asistencia médica y social.

Esta claro que los programas de prevención e información son esenciales para erradicar el SIDA pero, ¿qué pasa con la gente infectada? ¿Qué sucede con la gente que ya no puede dar marcha atrás?

Estos días se están celebrando unas actividades en Valencia sobre el Día Mundial de la lucha contra el SIDA.

Estas actividades sirven para sensibilizar a todas las personas y crear un pensamiento de ayuda y lucha contra esta enfermedad.

La cuestión es que hoy en día hay avances en los tratamientos y atención sanitaria. Es decir, que la esperanza de vida en la personas con VIH está alargándose, y su calidad de vida está mejorando notablemente. Pero ahora el problema está en la percepción social del SIDA. Se asocian las personas con VIH a grupos socialmente excluidos, y esto hace que sean discriminados en muchos ámbitos.

Al mismo tiempo, las personas con SIDA interiorizan esas actitudes sociales por lo que pueden llegar a tener una mala concepción de sí mismos, culpabilidad, autodesprecio, sentimiento de inferioridad y en definitiva una autoestima bastante baja, favoreciendo así las situaciones de autoexclusión.

El hecho de tener el VIH les afecta en el ámbito social, son socialmente discriminados haciendo que ellos mismos se sientan inferiores e incapaces de sentirse realizados. Les afecta en muchos ámbitos de sus vidas: laboral, familiar, social, etc.

Para proporcionarles una mejor calidad de vida se deberá de hacer frente a este gran problema social y hacer un trabajo de sensibilización adecuado para conseguir que se les trate sin ningún tipo de discriminación.

Mediante la información a los ciudadanos podemos llegar a conseguir que la estigmatización y la discriminación hacia estas personas acabe. En definitiva, la educación es la herramienta fundamental para obtener una sociedad más justa e igualitaria.

Como futuros trabajadores sociales, luchamos para ofrecer los mismos derechos y oportunidades a todas las personas. Así pues, ¡luchemos también para conseguir que a las personas con VIH no se les vulneren sus derechos!

Por tanto, rompamos nuestros prejuicios y abramos nuestras mentes.

Estas actividades las organiza la asociación CALCSICOVA que trabaja para destinar sus ingresos a “la lucha contra toda forma de discriminación hacia las personas seropositivas, y la normalización social del VIH/sida”. Os animo a que asistáis a alguna actividad, pueden ser muy enriquecedoras.

CESIDA (Coordinadora Estatal de VIH-sida) está realizando una campaña de sensibilización mediante un documental llamado “Elige siempre cara”. Os dejo el trailer para introduciros de que va el documental y animaros a que lo veáis, ya que es muy interesante. Para más información sobre este documental entrad en la página de CESIDA. O también podéis entrar a esta otra página donde habla sobre el documental y hay videos que podréis ver, pinchando aquí.




Júlia Dimas.

societat superficial

soles hem queda pensar que no pasa res que arriba el mal temps i hem pega el baixò, que tan sols és quëstió de medicació, no hi ha alcohol que no cure, ni tristeza que dure una eternitat així que tranquil encara que el cor és desgasta i no se si aguanta un altre bac, aniré posant les decepcions al sac, i les il.lusions al sud, vixquent ja sols per viure perqé quin remei, de vegades hem pregunte per que de vegades com i unes altres quant, de tan en tant vaig tantenjant, sabent que al final anirà empitjorant, i unes altres voltes preguntant, quin és el error? hi ha terres maleides que estan molt pitjor que jo,tal volta eixes persones no tenen estes preocupacions, però torneu-me a maleir-me dient que no és pa tant, persones pitjor que jo hi han i el mon és tan gran, que una xicoteta ànima tan sols vol expresar els sentiments i que li arribe a algú, no sempre puc ser, no sempre puc estar, i s'hem dona be pareixer, quan lo sperficial ha guanyat a la identitat en una societat, les persones que parlem de dins hem perdut credibilitat i les apariencies ja no enganyen és una conspiració de mercat, sino eres sexy wapo i famos, si no tens res, com jo que agraixc el que tinc encara que no ho sapien valorar, la lluita del cor serà constant si no t'unèixes a una moda i eres un zombi errant.

lluny d'aci

La veritat ja no tinc ganes de seguir, un altra volta com sempre i penjat, crec que ja és hora de buscar un final per tornar a començar, amb noves cares, un altra identitat, ací ja està tot perdut i total no hi ha res que guanyar, gracies per eixe temps compartit, però espere el moment de dir-vos adeu, que en algún lloc brilla un estel, que m'acaricia sense estar allí, no se si serà l'autoestima, o una jerarquía definida, tal volta el concepte que atribuixc teniu de mi, serà millor anar poc a poc buscant un altre destí, lluny d'ací, el meu somni deu estar molt lluny d'ací, però tan prop que si algún dia digueres que si, jo espere estar molt lluny d'ací, però no puc negar que tinc por, a anarme'n sense saber on, per això vaig poc a poc, però espere estar ben lluny abans de que hem rebente el cor, si i si una nova vida, tal volta un amor, un nou paisatge per passetjar a la gossa,potser hem propose fer vida sana, si és respira aire pur i puc caminar per la montanya, i jo espere que el destí al final siga amable amb mi, no li demane impossibles, simplement que hem porte lluny d'ací,vull eviar-te perqué quan estem tan prop no aguante sense tocar-te ni mirar-te que a voltes també pot molestar-te, però no ets tu la causa principal, quan soc jo qui no dona més de si ací, un destí lluny d'aquesta rutina, que puga començar de cero carregar a l'esquena els errors i comprometrem amb la vida.

La teva tristesa(Pervers, dolent i a la cara)

una estrella de color mor al costat de sol, jo no et puc fer feliç, però estes coses són així,puc evitar sentir-me mal, i ademés a un preu barat, quan costa la felicitat, quines paraules equivalen als teus llavis,no se si podré buscar-les per els diccionaris,vaig vagant en els poemaris, frases de lligar fàcil,però de resultat esteril,i una gota d'aigua en sal s'ha secat al teu portal,després vindra la borratxera, et preguntaré perque no et quedes i tu hem contestaras per la teva tristesa, bellesa et reclame quedat,no amb la teva tristesa, demà serà un dia nou,gris total, igual, et vore tal volta no, i potser preguntaras, la questio que tu ja saps,el contestaré que tot va igual,els teus ulls s'apartaran no hi ha res que hem fa més mal,que no acceptes els meus mals,i no se com curaré, la meva tristesa.

50 fumentires

Alcohol i mentires, en tarimes que la vida, és una fira, sentadet en la cadira, tot el que diga serà deberes, sense gota de conyac, a la porta del teu nas, afrontat si ja l'has liat, mena escames de peix per a posar-li més dificultat,si sents un vals, vas bufat, si hem trac el mac, de la bolsa una emburguesa, ja t'has pirat, de la mentira ara ve la comoditat, torna'm el tros de pell que et vaig deixar, paga'm el seguro de meves cordes vocals, dixa de dir paraules que només entens que tu y comença per lligar frases amb sentit, i ara a lo que anava a donar-te la sabiduria en dos paraules i si tens ganes tres, alcohol i mentires, fumat un planta i no t'abrigues, que tens la pigota más apegat a mi les pigues, i en tres, fumentires y alchool, m'apetix dir.te 50 fumentires.

Mig òs ( sistema nerviós, sentiments i un gos)

Aquesta és la història que aneu a sentir, ell era un gos,molt pollós, i ella una gateta, divertida i molt coqueta, el gos li va oferir un tros d'òs, però la minina va preferir, el ratolí d'aquell lleó, desde aquell dia el gos camina sol, aullant com llop la lluna, fugint d'aquest sistema, que no li dóna alternativa,la gateta molt contenta viu al cau amb el lleó, i és totes preferèixen algú que siga treballador, que és curre el seu amor,el gos buscaba òssos, per evadir-se del seu cor, o montar una gosseta, que li venia més a ma, així i tot va decidir fer camí, iencara que és creuara amb les trampes del destí no podia oblidar a la gateta, que va dir no al mig ós que li va oferir.

ha quedat guapa esta e...

Amb un gosset i un gatet (Sistema nerviós, sentiments i un gos)

Ella passetja en dromedari y te un novio atlètic, que, ni fuma ni beu, la porta de viatge , l’acompanya, on ella vol, no són dos són sol un, y ella és el meu amor, ell sap tots els seus secrets, jo tan sols un poquet, l’acompanya de la ma a comprar-se algún vestidet i jo hem lie un porret, per oblidar un ratet, i se que li agraden, li fascinen els gatets, i a mi també i m’apasiona la idea que d’ací un temps, els dos junts cuidem un gatet y un gosset.
sona cursi però estic penjat i ja fa temps, no se que fer, repasar la fantasia inventant moments o asumir d’una vegada la realitat, que ningú s’enamorarà d’aquest penjat ,si no és ella no crec que trobe altra possibilitat, i és imposible que és cuine en mi, en la meva ment uns altres sentiments, ja hem sobra panxa i falta pel, i la salut no és que diga’m que baja be, l’alcohol es quasi una necesitat, un sustitut d’allò que hem falta, quan estic en el llit trompa el coixí te la seva forma.
Se que ells no deixen dormir al veí, i jo no el deixé en pau al posar música i films, per estar aburrit, alguns hem diuen que li ho deuria dir, però soc un covard i d’aquest embòlic no se com eixir, si vos dic la veritat fa més d’un any que no l’he vist, en el meu cap és un àngel que m’ajuda a seguir, encara quue a vegades hem delimita el sentir, hem fa sobrir, com escèptic que soc deuria dir, que és cosa del cervell que no és res més, la putà és que el cervell existeix, alguna part d’ell adoptat la seva forma, a voltes la veig en l’espill, quan crec que soc jo l’enemic, e intente pasar página i no puc,ademés pel matí ja no he senta be el suc, i bec, la meva decpció, buscant el seu cor en contenedors del meu amor, porte flors a les afòres del seu cor , sense colors, transparents com nostra situación, ella no és més que la meva ment, i la realitat, que qui no prefereix, el primer parraf, però encara així, no vull resignar-me a cuidar un gosset i un gatet, amb ella si, amb ella amb mi, amb ella allí no, amb tu i un gat, amb tu i n gos, jo li posaré Bobby, com li posaries tu al gat, no m’he d’arrastrar, això diuen no els agrà, soc un poeta escric el que senc, igual demà tinc un altre pensament, amb un gatet, amb un gosset.

En un tancar d'ulls( Sistema nervios, sentiments i un gos)

A l'entorn d'un mon distorsionat busque calma en un lloc inapropiat que fa del solitari el santuari de la imaginació, camins i sendes, oscures i obscenes, relació de llista de penes, alegria a contagotes mesurades dràsticament, tancat en aquestes meves quatre parets, volant a tot arreu quan tanque els ulls, i sempre falta la realitat, que no la trobe, on s'amagat, que de mi escapa, la veritat, i no vol ni vorem la sinceritat, que algú m'ajude a trencar els murs que el porten allò comú, o deixeu-me en aquesta gabia de grillats, pensant en escapar a un altre lloc de dins del meu cap, viatjant amb la sinàpsis com a transport i les neurones albines de revisor, amb el cortex com equipatge, i el globus frontal organitzant el viatge, el cerebelo tramitant el destí i el cervell dels collons decidint per mi, les neurones ballen un vals agarrades i s'acomoden per al viatge, el cor al portamaletes si algú li diu algo, ja sentira, si la cosa va be, i si va mal al portamaletes, amagat entre el lateral dret y el espinocràneal.(ara ací molaria fer, na na na na na na na na...)

A un amic, a tots els amics

se que són dies de plorar la situació ho requereix i el seu respete és així, se que vindran dies oscurs de la ma dels nostres cors se que el temps cura tot però avuí ha ha deixat un buït, que no se com dir, qu estem ací, que ens tens ací, reünits amb el vi, que encara ens queda molt per disfrutar, va pa tu, va pa tots, que el temps és or, i ja vindrà la força vital, que ens en plenara, per a seguir en el camí, perquè som forts, i tornarem a disfrutar, tornare'm a sentir amor, tornare'm a cantar, perquè hem tornat, per a ser els millors, i som la força indestructible

Més bo que roïn

Quan creus que no pots més, els pensaments són de formigó i naix en tu un dolor, on no pots veure l'horitzó, si no saps ja com expresar les emocions i els dies pareixen de cartró, si no trobes evasió en els teus pensaments, hi ha un lloc on els dies són de color, mira en el teu exterior, hi ha més coses bones que males si saps apreciar, i la llüita és constant en el teu cap.

Allà on vatges on el trobes al teu alrededor està ple de felicitat, no m'importa el que diguen els cabrejats en la societat, ni tampoc els infeliços que aparten la seva felicitat per la tristesa exterior, ells no saben que on falten recursos sobra amor.

I sents eixe intens dolor en la nuca, que pareix que no acabarà mai, i en el fons pots respirar, pots recordar, segur que hi ha més coses bones que roïnes, perquè en la vida tot és redüeix a poder-te expresar, poder contar i escoltar, no pots sentir la soledat si no hi ha un cataclis-me i sols sobrevius tu, ahí fóra ens estan esperant, deixa de costat tots els prejudicis, anem a conèixer a la humanitat, segur que allà on vatges hi ha més bo que roïn, si saps apreciar els valors que encara ens queden als humans.

Entre vins i poesia ( Parlant anglés amb la paret)

La vaig conèixer en la barra en un moment, que anava més content de lo habitual, li repetia algunes frases i el seu somriure era celestial, hem convidaba a mirar els seus ulls, i jo hem quedava apoyat pensant si els àngels existiran de veritat.

Vaig passar tota la nit jugant amb els amics, ballant i disfrutant dels concerts i del alcohol, fins que vaig caure en un silló jo ja no podia més i ella s'en va anar.

Hem vaig arrepentir de no poder-li dir:

Si no tens novio nena m'oferixc voluntari, firmem-ho davant notari, fes un cercle en aquest dia del calendari, crec i no se cert que estic enamoran-me, posa un vi pa bufar-me i deixem al final la degustació, ahí darrere crec, hi ha una habitació, algú ha deixa dos veles i poemes per a nosaltres dos, i si preferèixes, anem a vore amaneixer junt al riu amb els ànecs, no se si vaig perdre el control.

Ara tan sols se el nom i k li agrada el r'n'r, no se si algún dia ens creuarem, i la nit va passar, entre, birres i vinets, herberos i concerts, porrets i poesies, rises i pastilles.

encara que el cristall( variant envoltoris de cristall)

avuí que la ment m'inspira, la vida no respira felicitat i la droga apartada de moment del pensament, i en el creuer dels meus sentiments, al costat una tarta de llima que hem vuig menjar, em parla d'amor el subconcient, cuidao no el pase com aquella vegada, pensa un poc abans de caure en males mans, i li les mire i són tan boniques, que a mi m'entren ganes de fer manetes, i portar-la a fer malifetes, és un vici que no aguante, pitjor que deixar el alcohol, dixar-te en un altre lloc, o ara o mai, disli-ho ja..............................(la resposta serà demà)

S'en va la olla(variant envoltoris de cristall)

són grans verds i pards, al principi hem costaba de adaptar, però ara no ho puc evitar
necessite fer amb tu, el acte sexual
dona'm una nit
sols una nit
i dis-me ja tu si vols repetir
com no amb mi, com no vas a voler repetir
i si seguim
anem buscant
altra gent
que és vatja apuntant
m'epustufla açò d'estar-me enamorant
que bona estàs a tu t'ho faria be
a les demés sols per plaer
soc un artista el done una pista
els demés son:
qui són?

Primavera cega (variant envoltoris de cristall)

intente abraçar-te i no se com fer-ho, espere arropar-te i no m'atrevisc, i el dic tonteries, tu tan sols els sorprens, jo hem torne més boig encara, ara no se com collons t'ho diré i sempre pense que l'últim dia t'abraçaré, i ploraré, per haver perdut la ocasió, però també per haver-te perdut abans, desvarien decisions, tu ja tindràs els teus amors, a mi ja m'han caducat les flors, i rebente els amors, la primavera serà cega aquest any, la lluna un refugi constant, la poesia la metadona, demà se que serà igual, un somriure amagat, jo un k tal, ella ni preguntar, però ja dóna igual, un altre cas més res especial, la soledat es crucial, en mi permanent i legal, estic condenat, l'amor és per a reines de la bellesa i princeps, o princeses y gent corrent, jo ahí no figure, ni en princeps ni en gent corrent, m'estic tornant un poc egocèntric, jo no controle els sentiments.