societat superficial

soles hem queda pensar que no pasa res que arriba el mal temps i hem pega el baixò, que tan sols és quëstió de medicació, no hi ha alcohol que no cure, ni tristeza que dure una eternitat així que tranquil encara que el cor és desgasta i no se si aguanta un altre bac, aniré posant les decepcions al sac, i les il.lusions al sud, vixquent ja sols per viure perqé quin remei, de vegades hem pregunte per que de vegades com i unes altres quant, de tan en tant vaig tantenjant, sabent que al final anirà empitjorant, i unes altres voltes preguntant, quin és el error? hi ha terres maleides que estan molt pitjor que jo,tal volta eixes persones no tenen estes preocupacions, però torneu-me a maleir-me dient que no és pa tant, persones pitjor que jo hi han i el mon és tan gran, que una xicoteta ànima tan sols vol expresar els sentiments i que li arribe a algú, no sempre puc ser, no sempre puc estar, i s'hem dona be pareixer, quan lo sperficial ha guanyat a la identitat en una societat, les persones que parlem de dins hem perdut credibilitat i les apariencies ja no enganyen és una conspiració de mercat, sino eres sexy wapo i famos, si no tens res, com jo que agraixc el que tinc encara que no ho sapien valorar, la lluita del cor serà constant si no t'unèixes a una moda i eres un zombi errant.