Buscar este blog

domingo, 23 de diciembre de 2012

Espectres del infern ( zombies tecnològics)

Capitol I Espectres del infern esteu tan aprop que no ús puc mirar,reflèxos de la llum atrapeu el meu destí, no deixes entrar la por a les sombres son camins, y s'acosten estan a cent kilometres de mi els puc sentir, ja senc els passos ja, vos senc caminar, s'acosten a mi i no se on estan,ratjos sobre mi no se si son els esperits, hem podeu sentir?qui va per ahí, espectres del infern s'acosten a mi, son els candils, que juguen per electricitat,son silencis que atronen cap al cel, nuvols negres nuvols,fermenta el entusias-me, disminueix la raó,no queda altra explicació no, no queda cap explicació cap explicació cap queda ja o no? venen ells venen no se per on van però se per on venen, no se qui son y els conec de vista, mai els he vist, aigua, molta aigua, hi ha molta aigua,la marihuana parla, no parla el gos rabiós parla la marihuana, llum de fons venen o vaig, qui son? seran els d'allà, els escolte caminar,escolte pasos, s'acosten ha mi,on estan els que van vindre ha buscar-me per fi, on estan, no estaran dessangran-se en cada verç, on esteu esperits del destí, si ara son els espectres del infern fi al meu camí, ací estic, vos espere, en cada racó hem menetge, si també ús busque no fa por, esperits espectres, vingueu a buscar-me per fi, sang, sang freda, necessite sang, armonia, està pausan-se, no cesa i descansa,descansa, la bèstia descansa, alerta, obri els ulls, la bestia s'acosta, la senc, la note, quasi és extrany ,pronte s'acosta, ràpid, tardarà en arribar, caminen poquet a poquet, el mon està desordenat hi ha un bixo que ens vol mossegar s'ha expandit el virus global les tonteries que dic son früit d'un lapsus social la tecnologia s'esta procreant parlen més les màquines que la veu, no tenim remei ja son ells i uns quants van per la nostra ment, vos estic advertint, ei, que soc una màquina parlant, no estic s'han apoderat de mi, s'han apoderat de tants, comoditat hem venen els objectes, hem venen tantes coses no tinc prou andades la mitat de la mitat de lo aprés ha desaparegut, funcionen ells per mi, no soc jo qui ha tornat ha decidir en el camí quin de tots ha sigut el sol obert, on estan les sombres?que sembla que ix el sol on está el sol que sembla que ix la lluna on està la lluna que sembla que és l'amiga de llops, llops de mitja nit venen s'acosten trepen per ahí,soldats hem de reunir soldats, soldats pensants, hem de coneixer la realitat, on estan? s'amaguen, la realitat s'escapa,sombra de les sombres,llum de les llums barretjeu-se, fusioneu-se, queda gris i no és veu clar, puc observar xicotets detalls, importancia elevant ens están observant no és podem vore viuen per el nostre cap, ens estan agredint, els espectres ens estsn agredint,volen el suc del nostre encefal, son célula,el succionen la personalitat, eres una màquina andante palante y patrás, i s'acaba tira més un pel de figa cun elefant africano.

No hay comentarios: