Iniciant la descàrrega en ultratomba

                                                                Pròleg

s'obrin les portes i torne apareixer, desde el container estaba contant les hores, ningú venia a arreplegar-me, sentia algo extrany en el meu cos, algú hem parlava però jo estava sol, uns nens en provessó xiulaven en grup aquesta cançò, si, ja s'han apoderat de mi, hem dirigixc cap al bar més próxim, necessite la medicació.
En el carrer penjats estàn, els cadavers dels meus amors i jo sense calefacció, un ombra al altre costat que recònec per la figura però no hem ve a la ment, algún esperit d'algún experiment o algun antic poema que pega contra el vent, si vent, fa molt de vent i és gèlid,ademés pareix que no passa el temps,pe fi puc preguntarli a ella on estic, pareix viva encara que amontonada entre cadavers senc com respira.
Escolta jo li deia i hem mirava perplexa, deia alguna cosa, era un to suau, un altra vegada per la cera del costat els maleïts xiquets cantant, ella deia que aniria pronte a l'oscuritat, el precipici on el vas trencar el cap, l'espiral que el va envolar, quan els espectres del infern ja han destrüit el joc, sols queda la devoció, el kaos i la destrucció.
No vaig fer cas la vaig deixar morir i vaig seguir caminant, una llum , milacre, per fi un bar,,ple de pantalles recordant el teu passat, els teus pitjors moments, el teu temps cruel, i un cambrer, algo bo vaig dir, almenys no hem quedaré amb res, era un bar per a menors i no tenien alcohol terror, tenien wifi, tenien licor de melocotó d'una boda que va sobrar el dia que la felicitat és va casr amb la mort, amb un poc de sort quedaria gel, d'un fiambre de quan van assassinar al teu yo.
poc a poc i com un zombie , comença reconstrucció, açò és tan sols una introducció soc de por i ja no estic mort, i una altra vagada els xiquets cantant està cançò, eixa noia torna apareixer creia que ja era historia, vols compartir la pometa hem va dir, però després de deixarte morir encara vols gaudir amb mi, li vaig preguntar, quan es va llevar el vestit no m'ho vaig ni pensar, sang tan sols sang i rises macabres , una finestra on s'asomava algú, tots els fantasmes del meu cap s'havien fet realitat, la fantasia, la meva imaginació havia cobrat color, ja no trobava el contenedor, el meu amagatall on hem lliurava d'aquesta oscuritat.
Escrit amb la sang de la meva férida ahí dins del bar havien escrit, ja no hi ha alcohol que cure,però si terror que dure, horror jo no tenia alcohol, amor jo temia al alcohol.Tot és desvaneix, tot desapareix, i la vida és un bucle on tot renaix, on ens tornem a trobar, més vells però més guapos que mai, cadascú en un horror al damunt quin és el teu?
Horrors per la teva pell, terror en el teu cervell