Buscar este blog

jueves, 23 de abril de 2015

Iniciant descàrrega d'ultratomba

                                                  
                                                         Capitol 1C
                                              Descàrrega completada

Sort que passava una balsa amb una bella dama de pel extrambòtic i somriure insinuant agafan-me de la ma rescatan-me i oferin-me licor de mandràgora, hem va dir que vigilava el llac , que intentava allunyar els esperits malignes que durant tant de temps estaven causant el dolor i el horror a les persones.Hem va contar que mig home arreplegava les penes dels altres, per a poder repartir la miseria entre els humans, que si li donava les meves estaría condenant a altres persones, també hem va parlar d'aquell pescador, era un traidor i intentava atraure les ànimes cap a mig home.
Ella portava un arc amb fletxes de foc, el seu nom era  Lamaelha, guerrera del llac, després d'una llarga conversació y colpets de Mandràgora vam anclar sota un port.
Llum vaig dir, per fi , amb el seu somriure hem digué que no parlara amb ningú que si hem trobara amb algú no diguera que l'havia vist, contan-li lo de la nena , la boira, les voll-dammsno s'hi va sorprendre.
.
Hem va donar una espasa amb diamants brillants , deia que la va forjar el pròpi Odin  per a preparar-se per al ragnarok, però abans de despedir-se hem va mirar coqueta i hem va fer un petó dien-me a l'orella tots els mons s'han entrellaçat, el temps restant son 9 dies, els deus van a baixar en qualsevol moment la guerra dels espectres va a estallar, hi ha molta historia que contar, millor que ho tingues que averiguar. Jo soc lamaelha una valkiria expulsada dels temples d'Odin per una historia que averiguaràs si sobrevius al ragnarok, vas a trobarte de tot tipus de criatures en aquest viatge, conserva les teves penes potser el serveixen d'ajuda, espere voret abans del nou mòn, hem va dir mentre desanclava i apuntava algún lloc amb el seu arc.
Vaig seguir el meu camí, col.locan-me l'espasa a l'esquena i en alçar la vista vetge un poblat, la gent m'obserbava de lluny i tenien un drac en una gabia, celebraven la seva captura, amb licor de mandràgora i estofat de cangur.
Publicar un comentario