Buscar este blog

viernes, 12 de marzo de 2010

rendit amb la toalla(ja he perdut el cap del tot)

un trencament de mar habita en les distancies de l'extranya casualitat i vull unflar els nuvols de coratge per a contestar, no existeixen les cadenes que em vigilen per a tindre ales per caminar i vaig seguint el terme d'aquella dama que vull conquistar,com una història de contes que no és conten mai, ni són apropiats per a dormir, com la lluna vigilante recordan-me el teu pel cada nit dins del record del l'oblit en temps que mai han existit, trenque cada fum fugaç i desvaria l'alma que comporta situacions de ment inadaptada, viatge en primera classe peò no tinc transport tan sols unes cames i la petaca per a oblidar, com dir-te que no puc curar el cel que ha explotat en el meu mar, el seu simple alivi era la compassió i ara perc el terra i caig al fons dins d'una botella de ron on mirades tan posades a seguir-me i divertir-se han acabat suicidan-se i deprimin-se en vista de l'èxit ja soc del club dels oblidats aquell que no recordara mai, la primera fase del deliri, ja ve a mi dama de bata negra, i al meu soterrament ni corones ni agraïments, ni persones que em volien ni aficionats als funerals el meu cadver ja està sentenciat l'esperit respira un final i tu dormida , ja t'has despertat,com va la resca? com portes aquesta vida?
L'autoestima em llàstima en pecats de la delicia ahir er tan feliç i avuí em senc amb aquest büit,no tires la toalla desde les cloaques grans rates han sobrevixcut.
Publicar un comentario