L'ànima en una espiral abismal
tropeça cega en els ulls del costat
i travessa el meu sentit comú amnistiat
el sol dóna color a eixe pel
negre com els meus camins
sentiràs aquesta mirada i el cor
palpitant fins a dins
el sol per la nit s'amaga de mi
concient de l'ambient i el verí
aquella rubia s'ha fixa't en mi
cinc graus no seràn suficients
per la decepció d'avuí
s'obri la porta:
és un estel, és un angel
no! ets tu
perdona si hem pose nerviós
perdona'm si hem tor-ne celós
disculpa la rabia
i que et perseguixca com un gos
camine apagat tó de ve cansat
asquejat defraudat i resacos
monós d'amor i més alcohol
és venus, és el mar
no!
ets tu
No hay comentarios:
Publicar un comentario