Desertament okupat(més que improbable)

Última esperança detall de esgarrifança ,com vell home que no creix en la pell d’un gelat amor transportat en temps aire i espai ,duodécima dimensió ,Quatre voltes tres tridimensional a la quarta memoria borrosa i exacta,consta en acta.
La bella dona embarassada sense desig que caure enmig d’algún büit d’una que altra nit,calculem l’arrel del ahir ,i a parts iguals s’ha de partir , metáfora vivent arrastrada per vent de ponent en hivern inexistent ,fulles verdes menjan-se el fred i el color de la nostalgia és de colorets , cada volta més xicotets ,una caixa incolora la causa de tots els pensaments ,oberta a contratemos i processant a contracorrent.
Els taüts oberts de repent ,mostren persones amb aspecte repelent i un got d’aigua celestial és congela en un record ancestral.
Ironia negada per concepte establert estant per el cert però perd el calor i mostra la imatge d’un cos quet i fred.
Muses furcies bebent sidra en Asturies són patrulles de vigilia nocturna que cambien sexe per lletres ,on s’amaga aquella ada que viu ofegada venguent l’alma per pasta i en el desert de l’esperança l’arena camina cap a la platja buscant calma i l’aigua és mareja buscant ja desfent ja les roques ,les oles busquen el cel i troben la ciutat,arrasant sense pietat tot el que hi ha davant.
L’hominid és vist de blanc i viu en parets iguals,nugat amb cadenes ,condenes de pena de viu i l’arc iris sonriu.
La vida al revés i el pardal mor al niu.
L’aire està respirant a la gent s’alimenta del contrari irònic oponent,paradoxa indesent,decenes de mil de millars caminen milles i obtenen el que no pretenen,allò que no busquen,la botella büida plora vora un mar ,simplement un mar.
La neu balla vallet i patina ,camina ,respira,veu i no mira,mentira entre falsetat ,i la veritat és tot el que hi ha davant ,el.legir creencia o no,ciencia debilitat humana,dogmàtisme o falça esperanza en aquest últim detall del vell home que creix en la pell d’un gelat amor.
Els edificis xicotets la gent gegant i l’home més elegant vist I no és tan ben vist per la societat,que cau en foc i material,mor al seu pròpi caudal,tempestes de sol i és seca el cel sigilos ,caminar gilos de la vida del gos ,poema horroros i odios,caminen pinten quadres en el moment,perdent inspiració.