Buscar este blog

viernes, 29 de enero de 2010

Desertament okupat(més que improbable)

Última esperança detall de esgarrifança ,com vell home que no creix en la pell d’un gelat amor transportat en temps aire i espai ,duodécima dimensió ,Quatre voltes tres tridimensional a la quarta memoria borrosa i exacta,consta en acta.
La bella dona embarassada sense desig que caure enmig d’algún büit d’una que altra nit,calculem l’arrel del ahir ,i a parts iguals s’ha de partir , metáfora vivent arrastrada per vent de ponent en hivern inexistent ,fulles verdes menjan-se el fred i el color de la nostalgia és de colorets , cada volta més xicotets ,una caixa incolora la causa de tots els pensaments ,oberta a contratemos i processant a contracorrent.
Els taüts oberts de repent ,mostren persones amb aspecte repelent i un got d’aigua celestial és congela en un record ancestral.
Ironia negada per concepte establert estant per el cert però perd el calor i mostra la imatge d’un cos quet i fred.
Muses furcies bebent sidra en Asturies són patrulles de vigilia nocturna que cambien sexe per lletres ,on s’amaga aquella ada que viu ofegada venguent l’alma per pasta i en el desert de l’esperança l’arena camina cap a la platja buscant calma i l’aigua és mareja buscant ja desfent ja les roques ,les oles busquen el cel i troben la ciutat,arrasant sense pietat tot el que hi ha davant.
L’hominid és vist de blanc i viu en parets iguals,nugat amb cadenes ,condenes de pena de viu i l’arc iris sonriu.
La vida al revés i el pardal mor al niu.
L’aire està respirant a la gent s’alimenta del contrari irònic oponent,paradoxa indesent,decenes de mil de millars caminen milles i obtenen el que no pretenen,allò que no busquen,la botella büida plora vora un mar ,simplement un mar.
La neu balla vallet i patina ,camina ,respira,veu i no mira,mentira entre falsetat ,i la veritat és tot el que hi ha davant ,el.legir creencia o no,ciencia debilitat humana,dogmàtisme o falça esperanza en aquest últim detall del vell home que creix en la pell d’un gelat amor.
Els edificis xicotets la gent gegant i l’home més elegant vist I no és tan ben vist per la societat,que cau en foc i material,mor al seu pròpi caudal,tempestes de sol i és seca el cel sigilos ,caminar gilos de la vida del gos ,poema horroros i odios,caminen pinten quadres en el moment,perdent inspiració.
Publicar un comentario