Buscar este blog

viernes, 29 de enero de 2010

Confessa i besa(més que improbable)

Confessa i besa i el temps d’una punyalà t’atravessa,s’obri l’enigma d’una ànima sola que viu contracorrent ,un espai dividit amb ales de foc per estar-hi content,encara que siga un moment.
Amb aire a passat i decepcions al cabàs ,als meus racons en aquests cantons tot són unes poques il.lusions,la pobra pasió abandonada a mans d’uns seguidors ,que dissenyen amb art aquesta corona de flors.

Confessa ,besa i mor de dolor o viu la fantasia d’un fals amor, és perd la tardor amb la primavera menjan-se les seves flors.

Confessa besa perd el temps i atravessa mals moments o fes déu de les lletres,amb aquestes monuments.

Llops de la nit que aulleu a la lluna plena,espereu-la aquesta nit,lleó que busca presa ,pacient i sense pressa ,quan ataca s’es el moment ideal,tant com pardal migratori que vola i vola i menja abans per volar dies ,entre metafores i mentides ,confessa i besa i mor de blanc o negre al altar
Publicar un comentario