Buscar este blog

viernes, 29 de enero de 2010

Més que improbable(més que improbable)

Temps que valga et Puga dir,una nit més no podré resistir ,melodies apagades com espelmes xafades ,que s’encenen desil.luminant ,les campanes tocant el moment de l`home llop ,la lluna plena ,la nit oscura ,la vista per la cintura i dos cossos és dessitgen en dimensions paral.leles ,canuts de la mentira ,cor comprat en una fira .última tira del còmic que mai escriuré,però sempre viuré ,150 metres i una andana ,paloma missatgera sense missatge ,botella büida sense missatge ,ola que arrastra el res com l’adeu més profund ,una copa ,una altra copa ,perdut entre les copes dels arbres violeta ,somnis ,angels dimonis i testimonis del futur ,a mitja esborraina de caure en l’únic intent ,que no s’intenta ni te cap intenció de interactuar ,introdüint un cel que brama amb la gèlida flama de la distància i el record borros.
La partida no començada ,com únic rival l’espill que s’apiada d’un alma que no existeix i és mesura amb un sól remei.
És trenca alguna cosa que no fa soroll desfen-se com un cogoll a la teva ma piadosa que no pot fer res per ajudar un mòn que s’està dilüint per les ales del poder dels billets,l’angel que val més.
Bese l’aire gèlid ,parpadejant amb els ulls ,fullejant uns fulls d’ahir que tenia en aquesta excèntrica ment ,esperant el moment d’estar més content,espere’m els moments i l’ahir és com avuí ,simplement ,un poc més vell ,el missatge d’algún llibre d’autoajuda que et fa viure en la ignorancia de la vida ,si vull oblidar-me d’aquesta meva existencia,cada plaer que em done i no puc donar ,si açò és la vida el temps encara està per començar.
Publicar un comentario