Quan els somnis et bloquetjen la ment
no pares de repetir la mateixa paraula
les mateixes histories exagerades
amb escales mecàniques a una pendent.
Vaig notant que s'ofega un poc el temps
que vola depressa, que passa distant
amant de la nostàlgi i els errors
on sempre he tropeçat.
Ara que són situacions de reflexions
de ser el meu amor
o procurar un mal menor
ja he venut vençut per el cor
ja he comprat fals amor.
Les xicotetes coses que sempre recordem
eixes histories que poc a poc
plenen el sac.
la vida embrutada a un jo pensar
que potser a tu no t'importa tant.
Hem pegue tirs imaginaris
viatge més allà dels diccionaris
tinc les mans plenes de rencor
d'ahir amb tot l'amor
Però en aquesta nit d'estels
potser encerte el còdig de la ment
i soc avuí inclús fins coherent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario