un riu,parage natural
molt bonic
m'encanta veure
el color de la nit
assegut sota estels
pensant si tirar-me o que
de moment observe
el lloc amb atenció
i mire els obstacles
que hi han entre
eixos metres i jo
moltes voltes
son productes de
la imaginació
per això no se
si tirar-me o que
el paratge dies
el veig tenebros
altres te bon color
la ment juga passades
ajuda'm doctor
si dalt del precipici
ja o soc jo
sino hem tire
mai sabre res
la decpció
és com la felicitat
que ve i va
com els precipicis
també venen i van
No hay comentarios:
Publicar un comentario