Buscar este blog

martes, 1 de junio de 2010

El precipici per on m'he de tirar 1(El precipici per on m'he de tirar)

El precipici per on m'he de tirar te unes brosses oscures
i una carretera ardent molt plena de curves
hi ha unes enredaderes encadenades a uns punxons
ademés d'una provocativa intüició

un paratge natural amb foc i especies mitol.lògiques
cremades en octau grau en l'ullal carbonitzat
hi ha un infern de vici
dimonis ballant ballet baix del precipici

una bestia ancestral que pareix passimoniosa
però al obrir la boca
fa por que pareix tan tenebrosa
ací dalt sols queda una ralla de coca

puc veure poetes que reciten al precipici
poemes d'amor però estan nugats
un esperit crític
un poc masa ordenat

veig escrits en occità
una llengua quasi oblidà
a jaume primer en un cadillac
i ramon llul fumant crack
puc veure llibres missògins cremats
una llüita per la igualtat
un colxó representant una oportunitat
veig trepant a estellés
i senc de fons a lluis llach
veig un nòbel de joguet
i un oscar al millor borreguet
galeano explican-se molt be
bennedeti diu que no hem tire
i representen hamlet
preguntan -me per la qüestió

aquest precipici te molts llocs on caure
aquest precipici és digne de tirar-se
aquest precipici seria just estrellar-se

si l'escale potser muiga abans
pròxim a ell hi han uns guardians
defenen el precipici amb la sang
coratge honor amor i passió

el vent bufa a contratemps
i no puc utiltzar un parapent
i si hem tire amb tirolina
per eixe riu bufat i riu
perque hi ha bufons assasins
els dracs vigilen els paracadistes
una cova guinya un ull ací dalt
una veu hem diu
vinga pega un salt
amb tirolina no puc
vaig massa bufat
i obrers contrüeixen un palau de fang

aquest precipici te molts llocs on caure
aquest precipici és digne de tirar-se
aquest precipici seria just estrellar-se
Publicar un comentario