Buscar este blog

martes, 29 de junio de 2010

és temps d'abandonar(quan la realitat supera a la ficció)

de vegades és millor abandonar els somnis abans de que siga tard, deixar apart les il.lusinos, ja he aprés les condicions de la vida, potser deixe d'intentar complir els dessitjos, no tenen sentit, no tinc dret a la vida, no tinc dret a l'amor,si el meu cor era fràgil i irrompible, ara és dèbil i saciable,quan ordene les idees per l'espiral i hem muig en la metàfora que és real, dolçes penes que no m'abandonaràn mai, tristes rimes en planetes ja agotats, on estàn les oportunitats, on està allò que tu ja saps, és impossible curar els mal de caps. per a que acumular ja més virtuds, dona'm eixa droga que hem farà oblidar-ho tot, torneu-me al lloc on vaig vindre,vull tancar-me en el me pròpi jo, ecosistema sentimental, qui diria que el final estaba tan pròp d'arribar, porteu-me un última nit al somni i no hem deixeu despertar, abans d'obrir els ulls ofegueu-me amb el coixí, morir en vida és el meu destí, ja no hi ha més dies que els contats, quedavem quatre han mort tres gats, o puc evitar surfetjar les llàgrimes i hem depile cor i tot, ja m'amague d'aquest món, serà massa per a mi, tragar tant de verí, i ara que hem ve al cap el ahir,s'augura futur de patir, no és canseu de viure, doneu-me les vostres penes, que aquest tros de carn ja quasi no li flueix la sang per les venes.
Publicar un comentario