Són les 4 i 37( Alçat del llit)

dessitge comunicar alguna cosa no entenc res, vençut per la pròpia ignorància i unes gotes d'alcohol, un poc ja cremat de la vida de no saber curar el dolor, entregar versos büits allà on la multitud actua amb les seves vides gaudint del seu final, i el meu cortex desobeïnt les cordenades mentals on les neurones ja quasi ni poden conectar en aquest món de sentiments per tuberies a tutti plenin les mancàncies i ja no és pot quasi soportat aquest partiment en dos.
són les 4 i 37 no he begut res en tota la semana i s'acumulen les desgracies, ella està dins del meu cor en clau tancada a quants millons de trillions de cm de mi, la seva boca, el seu pel un poc més alt que els meus peus.