Buscar este blog

jueves, 12 de agosto de 2010

THE END ( Alçat del llit)

Gracies amics, un temps ha sigut molt bonic, grcies per tot per és hora de formatejar el cervell tirar-li disolvent al ahir no patir, una partida d'escacs un truc recitant al futbet, doneu-li més temps aquest temps i saiau quan és moment d'acabar, com una opertura a l'atac indi, sense menospreciar el pitjor que vau fer, res més precios que aquest camí de vicis i precipicis, on tot traça un linea en diagonal on l'esperit de la nostàlgia fa mal sa s'alça sobre tu aquell que ara recordes, quan les sorpreses, apreciar el que ara tens com jo k encara que acabe li done punt i final se que enmarque un montó d'aventures i sentiments tirats a l'aire com si els esperits és tiraren al precipici, dici confese amb veu melangiosa que és el final d'un principi, aquesta poesia sols dona lloc a un treball el que ha sigut el gos rabiós,salut.
Publicar un comentario