Buscar este blog

miércoles, 15 de septiembre de 2010

El preu de la vida( Alçat del llit)

Bon dia, he tornat, un poc més demacrat, més content i menys adaptat a la societat, s'antoixa prosperitat, angoixa el futur congelat, tots tenim preu al mercat i jo tiraria per lo barat, veig el sol ja de prop, i m'estant cremant per dins, la nit hem congela el cos.
sabeu ja el vostre preu? ús el pregunteu? questioneu el valor de la vida?
per el balcó veig dos jovens, una etiqueta senyala que valen 3 euros en 25, i jo la meva etiqueta diu que soc més barat, 1 euro 30 però no estic en venta, i tu com el sents, per quan el vendries?
acumule molt de cansaci i mals records decepcions i quasi depresions eixes sensacions que el destroçen la vida, ara van en pack encara que sequèles m'han deixat,i formen part de la meva personalitat, potser algua volta m'he deixat alquilar, o realment tinc l'ànima hipotecada, i no la venc perquè està trencada, ja no estic en venta ni en renta perquè jo no soc jo ni estic ací, ni soc qui crec ni qui soc realment, deixe divagar els pensaments incongruents del ser o no ser sento sentir sentint, senc que sents que sents allò que senc sentint que no sents i ho sents el sentir.
Publicar un comentario