Buscar este blog

domingo, 21 de marzo de 2010

la primer llum llunar( o no)

oh nina si els teus llavis em rozaren,tan sols em rozaren,no podria evitar besar-te, i contar-te que qué guapa estàs, t'espere està nit,a la primera llum llunar, agarrar-te tan sols la ma i portar-te a aquell lloc que sempre havies imaginat,si els meus ulls blaus i els teus marrons miran-se són la nit el dia, alguna cosa va mal,i és que tan sols et puc veure de lluny,i en l'octava llum llunar esperant un t'estime o almenys un et convide a sopar, jo a tu si,i m'equivoque i s'hem traga el verí que em mata per dins amb el temps disparant-me bales de sang i m'assegura el fracàs del final el principi mai haviem començat si espere estic esperant em perc dins del mar de la nostàlgia aquell meravellos instant, efimer,fugaç,tota la nit en el parc amb bon vi esperant si vens si no vens si et quedes t'en vas i quan pases jo m'equivoque i havia anat a comprar tabac.
Publicar un comentario