Primavera cega (variant envoltoris de cristall)

intente abraçar-te i no se com fer-ho, espere arropar-te i no m'atrevisc, i el dic tonteries, tu tan sols els sorprens, jo hem torne més boig encara, ara no se com collons t'ho diré i sempre pense que l'últim dia t'abraçaré, i ploraré, per haver perdut la ocasió, però també per haver-te perdut abans, desvarien decisions, tu ja tindràs els teus amors, a mi ja m'han caducat les flors, i rebente els amors, la primavera serà cega aquest any, la lluna un refugi constant, la poesia la metadona, demà se que serà igual, un somriure amagat, jo un k tal, ella ni preguntar, però ja dóna igual, un altre cas més res especial, la soledat es crucial, en mi permanent i legal, estic condenat, l'amor és per a reines de la bellesa i princeps, o princeses y gent corrent, jo ahí no figure, ni en princeps ni en gent corrent, m'estic tornant un poc egocèntric, jo no controle els sentiments.